Maragall i Don Miguel (Elmatí.cat)

Unamuno explica en una carta del 1906 que va quedar molt sorprès de trobar un home tan serè i reposat com Joan Maragall enmig d’una Barcelona molt vanitosa i cridanera. Maragall, quan li contesta, lamenta que entre ell i els catalans que l’havien convidat s’imposès aquella fúria barcelonesa i que la tensió de l’ambient acabés atrinxerant Unamuno en una actitud tan agra i violenta. El que havia de ser una tertúlia literària amatent i un intercanvi d’impressions polítiques més o menys saludable va acabar en un immens despropòsit d’insults i de retrets. I Unamuno, fidel com era i com va ser sempre a ell mateix, va escopir amb virulència un discurs poc amable davant un auditori ferit, que es defensava inclús quan feia veure que atacava, i davant d’un Joan Maragall que ja no sabia on amagar-se, tot i haver se acostumat a viure sempre molt tirat endins.

Les properes trobades van ser molt més assossegades i van fer-se en cercles reduïts, però el primer incident denotaria l’escletxa que, ja d’entrada i de forma insalvable, separaria els dos autors en aquell racó profund de l’ànima que la lliga sòlida amb el món. De poc serveix tenir una intensa vocació en comú o patir l’enyor de Déu d’una manera pastada si el sentiment que a tu et lliga a la terra viu ressentit i danyat per la pervivència i per la història dels seus. A pesar de les traduccions que l’un farà de les obres de l’altre i viceversa, a pesar de les llargues converses sobre Goethe, Nietzsche, Novalis o Kleist, a pesar d’intenses vetllades amb amistats compartides i mútuament admirades, entre els dos autors s’alçava un topall immens. I és que Unamuno estimava Castella amb la tossuderia i la força basca i Maragall deixava adular-se i inclús interpretar-se ambiguament però no es va deixar doblegar mai ni va mesurar mai la seva estima i valenta defensa catalana. Per això els dos van ser tan grans, perquè van respondre sempre, amb tenacitat i amb agraïment, a la terra que els hi havia modelat el caràcter i esperonat el talent. Perquè, abans que la seva vanagloria, van estimar la seva obra: una obra que van alçar a canvi d’anys de vida des de les arrels, i que van alçar, perquè anys després ,pogués servir com a referent i fos un lloc on agafar-se.

Probablement, l’epitafi més bell que es va escriure a la mort de Maragall sigui la carta de Don Miguel. No pels elogis ni per les giragonses del text sinó perquè s’hi veu el que Unamuno volia projectar-hi però el que, per la fermesa de Maragall i pel seu caràcter compromès, no hi va poder projectar mai. La seva estima agredolça i el seu respecte dolent és la tensió més evident entre dues terres que empenyen amb fúria i que conviuen irreconciliablement. No comparteixo, en absolut, el projecte polític d’Unamuno, però a ell el respecto profundament perquè, a pesar de ser dels altres i de tot el que vulgueu, no s’hauria venut mai a canvi de res i va treballar de valent per donar dignitat al que creia i estimava. Com Maragall, una barreja de delicat equilibri i de profunditat no acabada, un noble model.

Anuncis

4 Respostes to “Maragall i Don Miguel (Elmatí.cat)”

  1. Agusti Says:

    El seu article es realment molt bo. Crec que vostè l’hauria de publicar arreu, fer-lo conèixer més, ja que aporta pistes i reflexions de com hauriem els catalans de mantenir-nos davant els intents assimiladors, amb fermesa insubordinable, pero sense insultar ni atacar, ja que fent-ho ja hem començat a perdre la batalla. Remarco especialment aquesta frase que em sembla molt aclaridora:

    “I és que Unamuno estimava Castella amb la tossuderia i la força basca i Maragall deixava adular-se i inclús interpretar-se ambiguament però no es va deixar doblegar mai ni va mesurar mai la seva estima i valenta defensa catalana.”

    Que passi un molt bon dia (o una molt bona nit)

  2. Anna Punsoda Says:

    Bon dia, senyor Agustí. Abans que res volia donar-li les gràcies pel comentari que va deixar-me a l’article “Morir i ressuscitar”. Li asseguro que és el comentari que més il·lusió m’ha fet de tots els que he rebut. Procuraré seguir el seu consell i aniré escrivint amb regularitat per poder atansar-m’hi. No he llegit res de la Simone Weil però quan acabi els exàmens agafaré el llibre que va recomanar-me. Del pensament de Joan Maragall, si tot va bé, m’agradaria poder-ne fer la tesina l’any vinent (d’ell i de la relació dels poetes amb la polis grega i amb la noble mentida, i amb l’auge del nacionalisme romàntic, però vaja, encara ni ho sé) No sap la il·lusió que em fa, perquè és algú de casa que m’ajuda a veure una mica més el fons de les coses (on no hi arriba la ironia, que diu Rilke). Que Déu el beneeixi a vostè també, tot i que segur que ja ho fa. Una abraçada.
    PD: tinc 23 anys, pot tractar-me de tu, però vaja, com més li plagui 🙂

  3. Agusti Says:

    Bona tarda senyora Punsoda,

    Tot i que per edat podria ser el seu pare, prefereixo tractar-la de vostè, per respecte i perquè considero que és el tractament adequat entre dues persones que no es coneixen verament.
    Espero que pugui fer la tesina que menciona sobre Maragall, tot i que m’agradaria que m’aclareixi això de la “noble mentida”. Maragall dona molt de joc i crec que si vol estudiar-lo en relació a l’auge del nacionalisme romàntic, caldria que tingués en compte la seva connexió germànica (Maragall fou traductor de diversos autors alemanys i l’introductor del pensament de Nietzche a la Península Ibèrica). Per a mi Maragall condensa en la seva persona i la seva obra poètica tot els elements claus de la memòria i ànima espiritual catalana, un tema que aprecio especialment i al que començo a dedicar-hi temps i esforços

    Que passi un molt bon dia

  4. Efrem Says:

    Un noble model, ho has dit perfectament! De les coses que més valeroses em semblen en una personalitat, aquesta n’és de les primeres: el compromís i la fermesa. Quan, a més, van acompanyats de la lucidesa dels personatges que esmentes, acaben esdevenint això, obres genials, clàssics. Però en les ànimes compromeses, en totes, hi trobo una bellesa especial que ja només per això les fa atractives, al meu parer, atractives.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: