Conversions: un amor nou per al jo mort

L’escena mental que tenim d’una conversió és la següent: un home trasbalsat, envoltat de foscor, veu una llum, que és Déu, i que el converteix en un home nou.

Però és un home nou, l’home que es converteix? A mitges. És un home diferent, però la conversió només té sentit perquè abans hi ha hagut una vida buida – i en general plena d’angoixa. I sobretot la conversió té sentit perquè es manté molt viu el record d’aquesta vida anterior. L’home anterior pot tractar-se d’un cràpula vital i d’un insatisfet filosòfic, com se’ns diu que era sant Agustí. Però també pot tractar-se d’una cervell ressec de molts anys d’estudi que no troba el repòs del cor, com era Pascal. Hi ha tants dimonis, tants motius d’angoixa, com homes que es converteixen. Però en tots ells hi ha, em sembla, algunes constants.

L’ànima de qui es converteix és una ànima que busca sense parar. Per això normalment, en el moment de la revelació, aquesta ànima està fent funcionar el cervell. Ramon Llull estava escrivint poemes a vés a saber quina dama al moment de les cinc visions de Crist. Buscava com un boig una paraula prou bella i no la trobava. Goethe, que tenia un sentit de l’humor molt fi, fa que Mefistòfeles s’aparegui a Faust justament quan el professor està traduint el pròleg de l’Evangeli segons Sant Joan i busca i busca però no troba l’equivalent alemany a aquell logos que –diu el Nou Testament- va ser al principi.

Aquesta ànima que busca i busca arriba sempre a un punt d’extenuació. La revelació, que no és més que el clímax relativament poètic d’una conversió, sol donar-se sempre després d’una nit fosca molt llarga. No són mai els problemes teòrics, els que motiven una conversió. És sempre la fisiologia. Vull dir l’angoixa mental i física, i la falta d’un objecte d’amor prou gran per abandonar aquest garbuix absorbent -absurdament absorbent- que és el propi dolor. En aquest sentit qualsevol persona amb una mica de gruix s’ha convertit algun cop a la vida: conversió és l’aposta per un amor que ens fa més bé i que ens permet donar alguna cosa al món perquè deixem de ser el centre de nosaltres mateixos. És un camí obert més enllà del jo.

I encara, en les conversions, hi passa una altra cosa: després de morir, aquest home es posa a treballar com un sonat –comença, en general, a escriure obres herculianes. La nova religió, que també és òbviament una nova filosofia, li serveix d’objecte d’amor, de causa i força motriu, de punt de partida i de punt constant d’orientació.

Una ànima que busca, un jo que mor i un home que es posa a treballar com un boig fins a l’últim dels seus dies: aquestes són les constants de les conversions. Però què motiva cada conversió en particular? Es tracta d’una única conversió en cada home? D’on vénen, aquests homes i dones? Què busquen? Què els falta? Què troben en la nova religió? Fan un salt al buit o fan un canvi de paradigma?

El cicle Conversions vol explicar millor aquesta experiència sobre la que circulen tantes ombres i tantes simplificacions lògicament interessades. I ho vol fer des de la vida i l’obra de quatre savis que han escrit el pensament occidental  -explicats per quatre pensadors catalans que dediquen el seu temps a estudiar-los i a difondre’ls. Amb totes les variacions que vulgueu, però són vint segles d’una mateixa experiència: és absurd creure que no pot ajudar-nos en res, conèixer-la, als homes i dones d’avui.

—–

Des de la Secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonès hem programat el cicle Conversions, que consta de les següents quatre conferències:

Dimecres 6 de maig, a les 19h: ‘Pren i llegeix: la controvertida conversió d’Agustí d’Hipona a la filosofia cristiana’, a càrrec d’Oriol Ponsatí-Murlà (professor de filosofia, UdG)

Dimecres 20 de maig, a les 19h: ‘Ramon Llull: personatge, autoritat i il·luminat’, a càrrec de Lola Badia (Centre de documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona)

Dimecres 3 de juny, a les 19h: ‘Blaise Pascal o la conversió recurrent’, a càrrec de Pere Lluís Font (membre de l’IEC)

Dimecres 17 de juny, a les 19h: ‘Simone Weil, el silenci de Déu’, a càrrec de Josep  Otón (doctor en Història i professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona)

Les quatre conferències es faran a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès (C/de la Canuda, núm. 6) i són d’entrada lliure i gratuïta per a tothom.