Pujol Júnior i la màfia catalana

Que em disculpi el Pere Cardús però des d’una sèrie joiosa que miro i remiro dels Borja que no m’ho passava tan bé amb el poder català com amb la compareixença de Pujol Júnior. Quan va conèixer-se-li la meretriu vaig pensar que no devia ser tan intel•ligent com deia la gent. Un home intel•ligent no s’ajunta amb una farnaca com aquella. Però mira, devia fer-li flaca el membre, o potser els afectes, perquè el mite va semblar-me el que imaginava, un home llest però incult i peresós.

La gent intel•ligent, gossa i sense cultura sempre maquina. Vull dir que busca perills i salvacions constantment, i tot per descarregar el seu excedent d’energia sense haver de picar pedra en res que necessiti un esforç d’anys. Si té poder a l’abast, l’arramba. I Pujol Júnior va arrambar tot el que va poder: si hagués intrigat pel Raval s’hauria enganxat a la coca i a comprar i vendre speed, però intrigava a Ganduxer i va quedar enganxat als cotxes i a muntar i desmuntar negocis amb l’aleret de la política.

Direu que aquest mandrós llest és la màfia catalana i jo també ho crec, però tot ell ens ofereix una oportunitat única per entendre què ha passat a Catalunya. D’entrada qualsevol analfabet sap que la màfia és un sistema de poders paral•lel a l’Estat. Sap que la màfia neix quan, pels motius que sigui, els ciutadans no se senten representats pel poder polític. Mireu els mapes electorals dels anys noranta, que és quan Pujol Júnior fa la fortuna grossa i fosca. Mig Catalunya sabia i no sabia que alguna cosa passava a l’entorn del President. Però la seva pau espiritual i de butxaca, la seva marca -amici, oh amici- era no quedar vermells als mapes electorals de TV3 com sí que quedava el cinturó de Barcelona. Ni després de la jugada tan baixa del transvassament de l’Ebre va canviar, aquest mapa electoral.

L’espectacle del dinamitzador econòmic hauria de fer-nos plantejar bàsicament tres coses. Hem de pensar com fem respectar el Parlament de la nova República, que ni s’encercla ni es pixa com feu l’hereu. Hem de pensar com ho fem perquè les elits econòmiques no importin models per fer diners que no tenen arrelament al nostre poble i cultura -o en quatre dies semblarem Dubai o Honduras, i a la llarga tot serà nefast. I hem de pensar com canviem el discurs tan càndid que els catalans tenim sobre el poder. En això podem ajudar-hi fins i tot els llicenciats en humanitats.

Sé que la compareixença no té cap gràcia, Pere. Però a la nit pensava que a la llista d’agraïments que d’aquí cent anys -si som independents- faran al President Pujol caldrà afegir-hi el següent: haver mantingut allunyat de la política aquest psicòpata de fill seu. Amb Pujol Júnior Qatar hauria entrat a Catalunya als anys noranta i no només per l’estadi del Barça. I si la Generalitat no sap ni protegir-se de La Caixa, què cony hauria fet, amb comitives i comitives d’inversors criminals? La màfia arriba allà on la política falla. I perquè la política no falli hi ha unes premisses elementals: que els responsables no puguin dir que no són responsables del que passa i que en última instància no hagin de protegir els teus interessos d’un perill més gran, com és ara un Estat estrany que t’escanya.

Anuncis

11 Respostes to “Pujol Júnior i la màfia catalana”

  1. Carles Miró Says:

    En català es continuen dient Borja.

    • Anna Punsoda Says:

      Res més, Miró bonic? Aprofitant que fas hores extra…

      • Carles Miró Says:

        Que «incult» hauria de ser «inculte» i que en comptes de punts volats t’han sortit boles, però això es pot considerar un homenatge subtil als sants collons del fill de son pare.

        I que hi ha una frase potser oportuna, que no sé si té autor, suposo que italià, conegut: «hi ha estats que tenen màfia i màfies que tenen estat».

  2. Josep Says:

    No vols afegir cap paràgraf per acabar de vomitar la ràbia que portes en el teu interior?

  3. Jordi Badia i Pujol Says:

    És una anàlisi excel·lent. I l’expresseu magistralment. Que et facin obrir els ulls, que et sacsegin, però amb aquest estil és un plaer. Gràcies.

  4. marc Says:

    Molt bo, Punsoda. A veure si tornes al tuitert.

    Visca les farnaques!

  5. Leandre Says:

    Això de filosofar és una cosa reservada als que estan llicenciats en filosofia, o pot filosofar tot hom? Pel fet d’estar llicenciat en filosofia ja sap filosofar?
    Analitzar la societat en general (i la catalana en particular), fent separació entre bons i dolents, corruptes i no corruptes, llestos i babaus, etc., és una manera de considerar des d’una perspectiva una mica massa moralitzant, podríem dir quasi religiosa. Existeix un sistema capitalista mundial, i tot hom s’ hi busca la via al límit de la seva ” legalitat”. Un sistema que d’una manera o altre a tot hom agrada, ja que tot hom voldria ser ric; però per cada ric es necessiten molts pobres, per tant ja tenim el conflicte servit. El Sr. Jordi Pujol Ferrusola s’ha buscat la vida en aquest sistema a la seva manera, molt possible “enredant per aquí, enredant per allà” (com diu la cançó), com tants milers hi ha al món, i alguns d’ells són molt admirats, i tenen fans, i han arribat on han arribat amb l’ajuda de “dinamitzadors econòmics” (o màfies); però moltes persones els copien l’estil, i intenten anar a la moda que marquen. En una democràcia avançada els representants polítics haurien de ser el resultat d’unes votacions majoritàriament responsables, no hi ha d’haver redemptors. Un pare no ens ha d’imposar el seu fill (júnior en anglès, que no sé què hi pinta aquí l’anglès, els anglesos no utilitzen paraules catalanes quan escriuen), ni ha de lliurar-nos d’ell, (els mites deixem-los per la Grècia antiga), és la majoria de la gent que ha de vetllar pels seus interessos.

  6. Martí Says:

    Anna, feia temps que no sentia un català fresc, potent i directe com el teu! Amb un relat veritablement impactant i translúcid, és la teva hora, se sent que ets madura i sereny d’esperit !!! Gràcies

  7. duke Says:

    Qué rabia que perdiera usted la oportunidad de volcar toda su mordaz inteligencia cuando, hace apenas tres años, Pujol senior le concedió una entrevista para El Matí Digital.

  8. judith Says:

    M’agrada llegir-te, em fa pensar. Tens raó en “La màfia arriba allà on la política falla”.

  9. oscarbatet Says:

    Excel·lent. Amb el teu permís el comparteixo al FC.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: