La nova vella pàtria

Després de Gana España vaig decidir que no llegiria més l’Enric Juliana perquè a ell l’aprecio però totes aquelles trampes no valien el que valen els meus intestins, tan delicats. El que passa és que un amic va enviar-me Patria i he de d’admetre que no trobaríem millor resum de la guerra política i mediàtica en què vivim ara. Patria és la crònica en què Juliana esprem al màxim la seva retòrica i poètica per presentar-nos amb simpatia la pàtria nova que Podemos anunciava dissabte a Madrid.

Juliana no explicita de quina pàtria es tracta. Però si la nova pàtria es cou a Madrid i els catalans no la podem discutir, si Juliana en parla sense passejar el capgròs d’Europa, i si 200.000 persones són suficients perquè La Vanguardia parli de cambio y nuevas direcciones, és obvi que la nova pàtria és l’espanyola.

A mi que Podemos parli de la pàtria espanyola em sembla ben normal, tenint en compte que Franco ja fa quaranta anys que la colga. El que trobo baix és que Juliana la faci passar per nova quan és la pàtria espanyola de sempre que ha assimilat les lliçons de la guerra i del franquisme per imposar-se sense militars. El que trobo baix és que Juliana la utilitzi per fer-nos plantejar un nou model d’Estat que ni sabem quants catalans es volen plantejar. Perquè no ho oblidem: si Juliana pot parlar de models d’Estat és perquè no hem pogut votar en un referèndum d’independència com va aprovar-se al Parlament català. I el que no trobo baix, però em dol, és que parli d’aquesta nova pàtria sense ni insinuar que per a molts catalans és com a mínim problemàtica.

Juliana sap que Iglesias fa ús d’un patriotisme trampós i vil. Sap que va a l’Hospitalet i diu que s’hi sent com a casa, important-li una merda l’esforç que hem fet tots perquè aquells Altres catalans siguin avui catalans i que per tant no hagi de venir ningú de fora a treure rèdit polític dels seus orígens. Juliana sap que quan Iglesias ens diu que la seva pàtria és el benestar de la gent, està dient que la nostra pàtria és què? el matar-la de gana?

Juliana pot veure que la nova pàtria de Podemos ens envia de pet a principis del XX,  quan ens batíem que si pàtries velles i pàtries noves, que si Espanyes vives i Espanyes mortes, i tot això al marc d’un Estat que encara ara -encara ara!- és incapaç d’admetre que a la base de les seves crisis i dels seus problemes econòmics hi té un problema de sobiranies i d’identitats. Gana España, Patria, l’anar i venir pel túnel del temps de la mà de La Vanguardia.