La cosa nostra (3)

Si hagués d’explicar a un púber el conte del Procés, li diria que sí, que l’ha liderat el President Mas, però que l’ha liderat a la baixa. I a la baixa vull dir deixant sempre oberta la porta de servei, de tal manera que una mateixa decisió pot semblar simultàniament una heroïcitat o l’enèssima maniobra del que va tirant amb l’únic objectiu de no estimbar-se. A la baixa va ser la pregunta pactada pel referèndum, encara que es fes amb la bona intenció d’obligar UDC i ICV a publicitar-la com a pròpia. A la baixa va ser la consulta alternativa del 9N, que van salvar la decisió desesperada del Govern, la generositat desesperada de la CUP i els voluntaris, i el fet que som un país desesperat que buscava una sortida com fos. A la baixa és també l’anunci de les noves eleccions, que surten del càlcul polític desesperat de dos partits que volen guanyar-hi molt sacrificant-hi poc.

Com que per desesperació s’han fet algunes coses grans, en aquest món, a dies penso que fins i tot jugant a la baixa guanyarem. Que serà una independència pels pèls, gràcies a què ERC i CiU no poden destruir-se l’un a l’altre sense destruir-se ells. I gràcies a que els espanyols, o se’ns posen feixistes o se’ns posen sentimentals i reciten tota aquella merda perdonavides que Espanya és una gran nació esqueixada pels falangistes i pels separatistes. Però a dies penso que no, que ens estimbarem, perquè quan fas les coses a la baixa sempre estàs a la mercè de qui les fa sense por. I perquè digueu-me: per quin motiu hauria de deixar oberta la porta de servei, el President, si no és per fer-la anar quan amenacin a calar foc a casa? Ara veurem si en set mesos Mas pot oferir un programa beneït per ERC que permeti presentar CiU, independentista i sencera, a les eleccions. O si anirem a les eleccions sense saber què votem i amb la màquina propagandística dels dos partits traient fum per acusar-se els uns als altres de trencar el consens i poder viure una legislatura -autonòmica, òbviament- governant en minoria.