La cosa nostra (3)

Si hagués d’explicar a un púber el conte del Procés, li diria que sí, que l’ha liderat el President Mas, però que l’ha liderat a la baixa. I a la baixa vull dir deixant sempre oberta la porta de servei, de tal manera que una mateixa decisió pot semblar simultàniament una heroïcitat o l’enèssima maniobra del que va tirant amb l’únic objectiu de no estimbar-se. A la baixa va ser la pregunta pactada pel referèndum, encara que es fes amb la bona intenció d’obligar UDC i ICV a publicitar-la com a pròpia. A la baixa va ser la consulta alternativa del 9N, que van salvar la decisió desesperada del Govern, la generositat desesperada de la CUP i els voluntaris, i el fet que som un país desesperat que buscava una sortida com fos. A la baixa és també l’anunci de les noves eleccions, que surten del càlcul polític desesperat de dos partits que volen guanyar-hi molt sacrificant-hi poc.

Com que per desesperació s’han fet algunes coses grans, en aquest món, a dies penso que fins i tot jugant a la baixa guanyarem. Que serà una independència pels pèls, gràcies a què ERC i CiU no poden destruir-se l’un a l’altre sense destruir-se ells. I gràcies a que els espanyols, o se’ns posen feixistes o se’ns posen sentimentals i reciten tota aquella merda perdonavides que Espanya és una gran nació esqueixada pels falangistes i pels separatistes. Però a dies penso que no, que ens estimbarem, perquè quan fas les coses a la baixa sempre estàs a la mercè de qui les fa sense por. I perquè digueu-me: per quin motiu hauria de deixar oberta la porta de servei, el President, si no és per fer-la anar quan amenacin a calar foc a casa? Ara veurem si en set mesos Mas pot oferir un programa beneït per ERC que permeti presentar CiU, independentista i sencera, a les eleccions. O si anirem a les eleccions sense saber què votem i amb la màquina propagandística dels dos partits traient fum per acusar-se els uns als altres de trencar el consens i poder viure una legislatura -autonòmica, òbviament- governant en minoria.

Advertisements

3 Respostes to “La cosa nostra (3)”

  1. Àngels sucarrats Says:

    M,agraden molt els teus articles, no me,n perdo ni in, però avui no estic massa d,acord. Era una papereta molt dificil veient tot el panorama, i crec que se,n han sortit bé. Endavant¡¡¡¡¡¡¡

  2. Erika Says:

    No hi estic d’acord. “A la baixa” es pot també definir com “astutament i fent via”, per obviar el mur madrileny. El President Mas competeix amb una mà lligada a l’esquena, per tant, no li exigiu que faci els 100 m en menys de 10 segons. Arribarà a la meta, i ja està bé.

  3. jorditartigas Says:

    Està bé que ens posem pessimistes: ens ajuda a no deseperar, paradoxalmen. Gràcies per les teves reflexions, que es llegeixen com un conte (com el que pretenis, oi?) i ta,bé com una profecia d’ un aprenent de Nostradamus. Esperem que no es compleixin; però a fe de déu que ens ho mereixem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: