Que Al.là parli alemany

Es deia Chadidscha, era txetxena i la vaig conèixer al curs que ofereix el govern d’Hamburg per formar llicenciats estrangers que volen ensenyar a Batxillerat. Parlàvem molt, perquè les dues vivíem en barris lletjos de les afores i no teníem temps d’anar a dinar a casa. I perquè ella era una mestra de religió sense alumnes i jo una curiosa de les religions en general.

La Chadidscha era membre d’una germandat sufí i fugia del tirà pro-rus que havia salvat Txtetxènia dels wahhabistes. Imagineu-vos el panorama: d’una banda l’islamisme radical i de l’altra Kadyrow, el satèl·lit de Putin que fulmina tot el que tufi a dissidència política.

Tot el que m’explicava del sufisme m’era familiar. Tenia un director espiritual -com molts catòlics. Era de sants i estampetes -com molts catòlics. Parlava de ritus purificadors per apropar-se a la divinitat –com els hindús. Res del que em va comentar era fosc o macabre. No va semblar-me mai que li faltessin uns tombs d’il·lustració. Només un dia em va dir que l’islam suposava una correcció respecte la secularització del cristianisme. M’ho va dir sense mala llet, com molts cristians diuen que el judaisme és la base de la seva religió, donant a entendre que Jesús culmina les profecies. Jo vaig dir que coneixia cristians que vivien ben modestament i coherent, i ella em va dir que d’acord.

Ens vam escriure aquesta setmana, aprofitant que jo era a Hamburg. Em va explicar que hi ha un debat entre les comunitats musulmanes del Land, que algunes voldrien que s’oferís la possibilitat d’estudiar Islam a les escoles públiques i unes altres no. Els que no ho volen són curiosament els ortodoxos, entre altres motius perquè això suposaria publicitar les sures i els hadits en alemany. Es veu que Al.là parlava en àrab, que és l’idioma sagrat, i que això nostre és per a infidels i cabres.

Veureu, jo m’aplico el principi de Joan Fuster a qualsevol ordre de la vida. La religió, o la fas o te la fan. I perquè al món s’imposi un islam politizat i intransigent en àrab, vull donar veu a un islam il·lustrat, vull saber què és el Diwan, quina relació guarda Mahoma amb Abraham i Jesús. Vull que Al.là parli alemany. O català, si mai s’escau. Així ens cultivaríem. Així, aprofitant que els musulmans exposen el seu producte, potser coneixieríem i revisaríem el nostre. Així entendríem que no hi ha res més perillós que un Estat que només és té a ell mateix per sagrat. Veuríem que l’espiritualitat és la base de tot, i que de la seva maduresa i qualitat en depenen la futilitat dels nostres ídols i la relació que hi mantenim. I així de passada no hauríem d’aguantar nacionalcatòlics donant lliçons de llibertat i tolerància que no s’han aplicat mai.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: