Totes les estacions de França

Vaig llegir al diari que l’Oriol Ponsatí-Murlà havia publicat una novel·la lúdica que tenia, com a única constant temàtica, una maleta plena de lingots d’or que la policia francesa havia trobat a un tren de rodalies de París. Em vaig indignar. Esperes d’un cervell gran que tracti temes grans i amb profunditat, i no que escrigui novel·les lúdiques -lúdiques- sobre bosses abandonades a escenaris que no coneix bé.

Llegida la novel·la, he de dir que vaig equivocar-me. És veritat que l’única constant de Totes les estacions de França és una maleta  trobada a París, una maleta que no rossega records d’un món patit, com la de Dovlàtov. Però també és veritat que, tramant dotze biografies que apareixen i desapareixen i es creuen al voltant de la bossa, l’autor apunta amb gran nivell aquells temes que no s’esgoten. En cent vint pàgines, Ponsatí-Murlà descriu de quina manera les pors imaginàries es van fent reals, reals fins a empassar-se’ns. Explica per què un músic no pot vendre parcialment la música, ni un escriptor la literatura, explica per què ningú pot vendre parcialment el que el lliga al món sense destruir-se del tot. Explica per què podem viure molts anys morts.  Per què escollir parella és, pits a part, escollir un criteri per jutjar el que per a nosaltres importa. I ens pregunta per què hauríem de continuar vivint quan l’absurd ‘cal trobar raons cada dia’ –que diem i se’ns diu en moments límit- ens serveix de poc.

Pel sentit de l’humor, l’antropologia de fons i la manera de relacionar personatges i escenaris, Totes les estacions de França va recordar-me L’home que es va perdre, el burgès de Trabal que fa segrestar-se la secretària per poder-la trobar ell mateix després. De fet, si jo hagués estat l’editor de l’obra, li hauria demanat que descongestionés l’estructura i aprofités més la ironia, la música, la plàstica, els seus punts forts. Llegia i pensava: si aquest noi sabés incorporar tot això a una novel·la de plantejament menys complex, si sabés concentrar l’enginy, la saviesa i el so i el color de la frase en una única història, si sabés desplegar-hi les màximes que apareixen en aquest primer text, escriuria una obra immensa.

Però això, és clar, té més a veure amb la meva idea de literatura. I suposo que cal ser molt boig, o no tenir res al cap, per abordar els temes grans sense crosses culturals o exhibicions i complicacions de la forma.

Advertisements

Una resposta to “Totes les estacions de França”

  1. fernando torres carbajo Says:

    Unas preguntas: los federalistas qué tipo de estructura territorial promocionan? Sería federalismo asimétrico con más competencias para Cataluña que el resto? Qué competencias que no tengan ahora piden?.
    El PSC es federalista y nunca aclara los detalles.
    Un saludo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: