Rentar-se les mans (19/09/2013)

Fa temps vaig conèixer una saxona que s’entenia, des de feia sis anys, amb un sociòleg casat i afillat. No havia conegut mai una noia tan obcecada amb un fal·lus com aquella. Que no poguessin celebrar cap aniversari plegats, que haguessin d’amagar-se pels carrers i restaurants, que haguessin d’inventar congressos per veure’s: res d’això em va estranyar, perquè en definitiva ja entra dins el règim d’amant. Però un dia vaig saber que, cada cop que la masturbava, el savi es rentava les mans amb sabó de rentar plats, prou olorós per no delatar-se quan mirava la Riera teutona amb els fillets i l’esposa. Davant aquella baixesa, vaig recomanar-li el final. Ella va amenaçar-me de trencar l’amistat si tornava a malparlar de l’amant, que disposava de les dues virtuts cardinals masculines: la follava bé i li feia la declaració de la renda.

La Fräulein era una noia amb intuïció i cultura però no tenia estructura emocional. Vaig veure perdre-li les últimes engrunes d’amor propi fins que un dia, per instint de supervivència, es va obligar a deixar-lo. Al llarg del trencament vaig arribar a pensar que es mataria, primer mig posseïda per l’enyor i la culpa, i després per la bilis negra. Al principi insistia en què si haguessin inventat més congressos, el savi s’hauria acabat divorciant. Després, el fal.lus celestial va passar a ser un monstre egoista i covard que l’havia usat per no morir de grisor matrimonial. Van passar molts i molts mesos fins que va començar a parlar-me d’ell amb més indiferència que tristesa.

Pocs mites eròtics menys fonamentats deuen haver-hi que el de l’amant, la noia jove i segura que gaudeix de bon sexe i de bons sopars mentre s’estalvia els sogres i les batusses pels pèls a la dutxa. Jo no he conegut ni una sola femme de llavis pintats que visqui amb serenitat la doble vida de l’home que estima. En canvi, he conegut grapats d’animetes que, amb els mesos, amb els anys, s’han convertit en la crossa d’una parella tirant a morta, animetes que perdien tot l’amor propi i tot criteri de normalitat. Així, acabat el primer clau que la Fräulein va fer amb un altre home, va disposar-se a acompanyar-lo fins a la porta. I quan el manso li va preguntar si no podia dormir amb ella, va suposar que no tenia un altre llit on caure mort. Sempre que algú m’explica que el Manel té vint amants, penso que mentre en tingui vint, rai. Rentar-se les mans de vint claus ocasionals és fàcil i contribueix a l’alegria pàtria i al bon funcionament social. Ara, tenir per amant una invertebrada emocional que aspira a envellir amb tu mirant la Riera, és un problema. I rentar-se les mans de les necessitats que li crees, una porcada. Sort del Mistol, que amb la flaire de conill s’endú la mala consciència. I sort d’aquests programes informàtics nous, pensats perquè els somers pràctics facin sols la declaració de la renda.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: