Menjar-se el rave

Tenim els americans esgarrifats perquè l’últim mes han patit alguns casos de canibalisme. A Miami un home nu va rosegar la cara d’un altre home que no coneixia absolutament de res i poc després i, confirmant que la convivència cansa, un noi de Maryland va menjar-se el cor i el cervell del seu company de pis. Però per a mi, i sense menystenir aquests bistecs, l’autèntic drama antropofàgic contemporani és el sexual. Recordeu aquell senyor tan textual de Rotenberg que va posar un anunci al diari dient “Es busca mascle entre 18 i 30 anys, robust i ben format, per ser devorat” i que, efectivament, quan va tenir l’Aquiles a casa va tallar-li el penis i se’l va cruspir amb bolets. Els il·lustrats ens han volgut fer creure que la victòria de les metàfores sobre els instints era definitiva, però no és cert. Ja fa massa anys que presentem el nostre cos –que si el melindro, el rave, la llonganissa, les peres, la patata, la cloïssa i cinquanta imatges més–  com si fos comestible. I per als afortunats ho és de manera simbòlica i francament grata, però aquells que sofreixen més la crisi de l’humanisme confonen les regles bàsiques del llenguatge i causen merders com aquest. A més, els que a part de la crisi humanística pateixen l’econòmica, es veuen obligats a convertir aquest tipus de canibalisme en un àpat mediàtic.  Ara fa poc que un il·lustrador japonès, per demostrar al món que era “asexual” i poder-nos-en presentar proves materials, va tallar-se el penis i els testicles. Aleshores, aprofitant la pèrdua, va decidir fregir-se’ls per 100.000 iens, xavalla que sis gourmets van pagar en veure l’oferta al twitter; després van mostrar el banquet en streaming.

Antigament la majoria de salvatges no es menjaven els enemics joves i sans per falta de proteïnes ni per fer el mec. Se’ls menjaven perquè entenien que aquesta era la forma més cruel de la venjança, per això mimaven els presoners fins que un dolç matinet els exhibien al que seria la nostra plaça de Sant Jaume, els rebentaven el cap i se’n repartien els membres. Semblava que els homes civilitzats havíem reservat aquests costums per als casos de setge bèl·lic o d’allau, però es veu que ara la gent torna a animar-se, encara que de manera diferent. El nostre caníbal ja no es menja el rave de l’enemic que ha capturat després d’una batalla cruenta, sinó que es menja el d’un desconegut que ha ensarronat sense voler amb metàfores o directament li compra penis i testicles per internet, amb la intenció de predicar que paga per menjar-se el que la majoria de mortals només llepa. Pacifisme, negocis, exhibicionisme digital, exclusivitat econòmica, pèrdua de capacitat abstractiva… cada època adapta les pulsions primitives als tòpics del seu temps.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: