Cosmopolites d’abans i d’ara

(la secció ‘Llibres per a entendre’ns’ d’aquesta revista pretén lligar un-tema-de-rabiosa-actualitat-amb-alguna-novetat-assagística  i la veritat és que tota la cagarel·la del Primavera Sound va anar-me com sabata a mon peu. Trobareu l’assaig que comento a A Contravent)

Arxiconegut és ja l’afer Bianciotto, el del crític musical a qui van acusar de provincià i van retirar l’acreditació de l’últim Primavera Sound per suggerir que caldria incorporar més autors catalans al festival. Parlem d’uns concerts parcialment subvencionats, celebrats cada any a Barcelona i patrocinats per San Miguel, l’empresa cervesera que es promociona amb la cançó Ciudadanos de un lugar llamado mundo. Arran d’aquest afer van aparèixer riuades d’articles comentant el cosmopolitisme de la marca de Lleida crescuda a l’España franquista, però a El gos cosmopolita i dos espècimens més el Raül Garrigasait mira d’aclarir aquest clixé sense la pressa dictada pel Time Out i des d’una perspectiva històrico-mítica total.

Per l’autor ser cosmopolita seria participar d’una paradoxa originària perquè ningú pot ser subjecte cívico-polític d’un àmbit inabastable pel dret. El cosmos de Diògenes, el primer a definir-se com a kosmopolites, seria el conjunt endreçat que inclouria mol•lusc i estels, aquell ordre intel•ligent que per efectuar-se necessitava una corrua de déus a La Teogonia d’Hesíode o un demiürg en Plató. Un àmbit que trigaria segles a significar la totalitat de la terra habitada i que només cobra sentit des de la cultura i per oposició a ella. Per això quan Diògenes va abandonar Sinope no va entotsolar-se a les muntanyes sinó que va instal•lar-se a Atenes, perquè per promocionar-se com a seguidor de les lleis naturals necessitava xais que visquessin segons les contractuals.

Però a més del cosmopolitisme teatral del cínic, Garrigasait fa desfilar al seu assaig molts cosmopolitismes més: l’ingenu d’Adam, el gai de l’holandès errant de Heine o el tràgic en la versió de Wagner. També s’ocupa de l’assassí de Trotski, que és l’únic espècimen que encarna un cosmopolitisme ideològic, a pesar que avui se’ns faci creure que Diògenes era un internacionalista propparent del discurs San Miguel. Podria dir-se que l’autor presenta tants cosmopolitismes com intents de destruir l’oposició entre natura i cultura trobaríem: dos conceptes que Adam desconeixia, una dicotomia que Diògenes volia eliminar cagant als teatres, que Trotski confiava eradicar gràcies a la tecnologia i l’home líquid d’ara convertint el cos en un producte cultural més. Ja veuen que l’empresa és àrdua però que s’hi atansa més un monjo de Montserrat que algú consumint concerts entre 38.000 clons pagant 90 euros al dia.

‘La llibertat té llocs, o no ho sabies?’ es pregunta Segimon Serrallonga en un vers que encapçala l’epíleg de l’obra, on l’autor ens recorda que tots som llençats al món dins una història particular i que no hi ha retorn a un estadi immaculat sense cultures o estats per agermanar. Així és comprensible que els catalans vulguem participar d’aquest camí cap a la pau perpètua, perquè la música deu ser un llenguatge universal però els músics i l’imaginari que arrosseguen sempre són d’alguna banda, igual que el públic, que de vegades té llengua i història pròpies i que subvenciona festivals i tot. Això ho entén tothom excepte algun cosmopolita d’ara, aquell que viu arreu del món de visibilitzar-se com una amenaça a l’ordre establert menys a Catalunya, que també viu d’acusar-nos de provincians obviant que un poble que encara espera el seu segle XIX no pot comprendre un discurs tan avançat com el seu.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: