Cristians sense Crist i altres conveniències

De tota la sarsuela de l’arquebisbe, el més fascinant ha estat la reacció dels agnòstics. Per exemple, l’amic Melcior Comes comentava que això de Déu no ho veu gens clar, però que si l’Església fos un espai per parlar de bondat, amor i convivència s’hi atansaria com algun dia va al camp del Barça. Però l’Església no és un CAU ni la Facultat d’Educació Social i no crec que hagi de ser-ho.

El seu discurs oficial és duríssim i això ha forçat els contestataris a fer mil giragonses. Gianni Vattimo, a Credere di credere , ve a dir: sóc nietzschià, heideggerià, homosexual i, si no és una contradicció magníssima, crec que també sóc catòlic. Com fem molts, Vattimo conclou que el que és fonamental és l’amor, sigui com sigui, i no pas les estructures. Però calen un parell de pebrots -i molta barra, d’acord- per explicar a Déu i als apòstols que si no haguessin viscut tan aviat veurien les relacions d’una altra manera.

Suposo que insistim tant en els valors cristians sense Crist perquè l’alternativa a la moral religiosa està a les beceroles i de moment només serveix perquè Habermas i Apel venguin molts llibres i perquè els comitès d’ètica d’arreu visquin dels seus cacaus ontològics. Ara, és imprescindible que aquesta alternativa hi sigui. Ho diu molt bé la Begoña Román: ens cal passar de la moral religiosa de la bona consciència a una ètica dialògica. Hem de poder parlar de bé i de mal hi hagi Déu o no. Jo espero que Joan Sales s’equivoqués plantejant el dilema vital i moral entre la Creu o l’Absurd i que aquesta ètica dialògica s’imposi. D’entrada perquè els agnòstics no hagin d’anar a buscar valors entre els catòlics carques. Però sobretot perquè els cristians no hagin de sentir-se dir constantment que el seu discurs moral està prou bé però que, pel que fa al tema de Déu, vagin fent via cap al manicomi.

Anuncis

16 Respostes to “Cristians sense Crist i altres conveniències”

  1. Pedro Says:

    Otro que lee a Nietzsche como a San Juan de la Cruz? Lo de homosexual creo que ya me ha quedado claro, aunque ve tú a saber

  2. Anna Punsoda Says:

    Bé, de Nietzsche tampoc en fa cap lectura completa, eh, ni ho pretén. De fet només agafa ‘El Crepuscle dels ídols’ i diu: el resum de la filosofia d’aquest senyor és que no hi ha món, ni per tant Veritat com a adequació sinó que només hi ha allò que ‘l’home hi posa’ (aquí llegeix així, tan simplement, la ‘voluntat de poder’). I continua dient: i Heidegger el que fa és agafar el nihilisme de Nietzsche per anunciar la mort de la metafísica; però com que això no és acceptable en termes ètico-polítics, s’esforça per interpretar el Ser en un sentit nou (no metafísic). I aleshores diu: jo crec que aquesta ocultació del Ser (que tant feia patir a Heidegger) s’ha de llegir com una oportunitat; primera perquè és propi de la naturalesa del Ser el fet de diluir-se i d’abstreure’s i encara perquè això impossibilita que el pensament tooooooorni a considerar-se de nou a si mateix com el reflex d’unes estructures objectives. I això és precisament el que Vattimo mateix lliga amb la secularització, on fa confluir la seva teoria del pensament dèbil amb la recuperació d’un missatge cristià; perquè creu que la seguretat de la raó cientificista i historicista ha fracassat, que ha reconegut el seu fracàs i que això explicaria el renaixement d’un cert interès religiós (cosa que jo no veig per enlloc, francament)

    • Anna Punsoda Says:

      pd. I això d’homosexual, no sé en què pensaves, però jo ho dic perquè té un capítol on ve a dir: aquesta moral sexual absurda que defensa amb dents i ungles l’Església Catòlica i que ja és impracticable per la majoria de creients no té fonaments religiosos sinó que es predica per cohesionar i reforçar les virtuts dels que es declaren catòlics i allunyar-los dels cristians tous. I jo dic que dir això -que també és el que jo penso i el que de fet practico- és molt fàcil. Precisament perquè no sóc exemplar en res, no espero convertir la meva conducta (que per mi no és reprovable, ja t’ho dic ara) com una falta de tolerància de l’Església. Com diu el Ferran -suposo que citant alguns dels autors feixistes que llegeix- l’Església no s’ha inventat per rebaixar-se al nivell dels teus vicis sinó per provar d’elevar-te fent-te virtuós.

      Però vaja, potser el que és més interessant del llibre és la lectura que fa de Jesús. Ve a dir: al contrari del que sol creure’s, Jesús no és el boc expiatori de Déu (la víctima perfecta convertida en objecte de culte que caracteritza qualsevol religió natural) sinó que la seva encarnació representa la separació definitiva d’allò sagrat amb allò violent. I per això la secularització ( la dissolució de les estructures sagrades, el pas a una ètica de l’autonomia, la separació entre església-estat..) ha de llegir-se com el triomf d’aquell que venia a esborrar els trets terrorífics de la divinitat sempre ignota i inaccessible. És una lectura de Jesús interessada, és clar, però com a mínim és interessant. Si tens un moment llegeix-te el llibre (és molt curtet) i ho comentem. A mi m’agrada i no m’agrada, m’agrada perquè m’interessa com a ell, però no m’agrada perquè és com dir que Jesús va matar Déu (l’oblit de Déu i de l’Església com el triomf del cristianisme). l això seria donar la raó al Ferran quan diu que la decadència de l’Església comença al moment de fundar-se, comença amb Jesús mateix, perquè era un tou i ho perdonava tot (cosa que també deu haver llegit en algun dels seus autors feixisistes). M’has anat molt bé per endreçar-me les idees. Hasta el viernes camarada 😛

  3. Ignasi Llobera Says:

    “l’alternativa a la moral religiosa està a les beceroles”? Injustificat i injustificable: l’ètica va començar amb filòsofs que desvinculaven totalment la moral i la religió (Plató, Aristòtil, Epicur, etc.) i això és el que de fet ha defensat la majoria de pensadors des de llavors (per anomenar dels grans de la història i els contemporanis de totes les corrents: Kant, Mill, Sidgwick, MacIntyre, Nussbaum, Rawls, Jonas, Korsgaard, Williams, etc.). La teva afirmació és, simplement, injustificada i injustificable. I tendenciosament esbiaixada. I deplorable.

    Per cert: el cau i l’escoltisme en general (i els esplais) és molt més que “un espai per parlar de bondat, amor i convivència”. Reclamo el respecte que es mereix l’educació en el lleure, molt potent en el nostre país.

    • Anna Punsoda Says:

      D’entrada afluixa. Òbviament em referia a moral religiosa en un sentit ampli; en relació al Transcendent. Com òbviament el tall no és net sinó fruit d’evolucions i de segrestos, d’acord . Ara, dir que Plató, Aristòtil o Kant separaven l’etica de la religió sí que em sembla un fort. Potser és que tu i jo no hem llegit les mateixes obres ni les hem treballat amb els mateixos professors. Potser és que el regne dels fins o déu com a postulat per la raó pràctica, per posar-te uns exemple, a mi em fan tuf a teologia i a tu no. I pel que fa al CAU, jo també hi he anat home, jo també hi he anat. Apa, fins aviat.

      • Ignasi Llobera Says:

        T’accepto que en Plató hi ha una vinculació important entre moral i transcendent (pensava que parlavem de ‘religió’ i no de ‘transcendent’). I també que Kant fa una vinculació “per la porta de darrera” entre moral i religió, tot i que la gran majoria de kantians actuals tindríen problemes en acceptar-ho i defensaríen que no són aspectes fonamentals ni centrals de la seva proposta filosòfica.

        Ara bé, l’Aristòtil de l’Ètica a Nicòmac desvincula totalment la moral i la religió. Malauradament molts cops es llegeix a través de St Tomàs. I encara queden els utilitaristes clàssics i la gran majoria de pensadors contemporanis de tots colors, que tracten de la moral i la desvinculen de la religió, transcendència i teologia.

        De veritat que penso que cal anar en compte a l’hora de fer afirmacions tan categòriques com que “l’alternativa a la moral religiosa està a les beceroles”…

  4. Antoniu el de les figues verdes Says:

    Nani, maco,

    no ets tant llest ni tant savi com per mantenir aquest to. El teu to és, simplement, injustificable i injustificat. Com ho són les teves afirmacions sobre que Plató desvincula totalment la moral i la religió o que McIntyre i Nussbaum són grans pensadors. Això és, a més, i evidentment, tendenciosament esbiaixat i deplorable.

    petonets, nani, maco.

    • Ignasi Llobera Says:

      Quan t’identifiquis, en podem parlar. Mentrestant et diré que no t’he donat permís per anomenar-me així aquí i t’agraïria que no et mostréssis condescendent amb els meus comentaris. Així que, fiins que no t’identifiquis, bon vent.

  5. Anna Punsoda Says:

    Ignasi:

    -sobre Plató: jo no sé grec i no sé com cal pensar l’actitud ‘pietosa’ de la que ell parla respecte els déus de la ciutat (actitud que relaciona amb el bon obrar, que entenc des d’un punt de vista ètic) (ja li ho preguntaré al Luri o ja ho consultaré al seu diccionari, que el tinc a Barcelona i ara sóc a casa de la meva mare) Tot això dels déus de la ciutat ho dic per afegir-ho als mites i a la relació amb el transcedent.

    -sobre Aristòtil: si no ho recordo malament dels cursos del Prevosti, l’objecte últim de la metafísica és el tot de l’ens i només ‘déu’ és ens plenament. ell sempre ens recordava que la metafisica d’Aristòtil és alhora ontologia i teologia natural (que de fet és el que n’ha permès el posterior segrest, si tu ho vols) Òbviament, no hi ha FONAMENTS (aquest és el concepte central) morals sense ontologia.

    -sobre si està a les beceroles: ja sé que a la universitat aneu molt avançats perquè estudieu MacIntyre, Nussbaum, Jonas, etc. Però podem dir que un discurs circula quan el poble ras l’aplica inconscientment. I de moment, nosaltres encara parlem del que està bé i del que està malament en relació a un sentit de Bé i de Mal que té els seus fonaments i s’ha filtrat a través de la tradició judeocristiana (que a l’hora es va apropiar de conceptes grecs i que no cal que sigui explícitament religiosa: fins i tot Kierkegaard mateix parla d’una ètica al marge de la religió, però no sé com s’explicaria sense un horitzó de transcendetalitat cap al qual tendir; horitzo que no s’explicar sense postular de nou la divinitat).

    Entenc que molesti veure-ho simplificat als diaris. Segurament tu sabries explicar-ho amb gràcia i al marge dels teus prejudicis, gens esbiaixat. Gràcies per l’interès.

    • Ignasi Llobera Says:

      Sobre Plató i Aristòtil, en podem parlar algun dia. Ja veus que en fem interpretacions ben divergents. I, sobretot d’Aristòtil, n’hauríem de parlar molt: la interpretació que se’n fa des de Sant Tomàs és especialment detestable si fa ombra a l’Aristòtil dels textos i a d’altres interpretacions existents de la mateixa obra. I no ho dic per tu, sinó per alguns dels professors que ja ens sabem.

      I sobre “l’alternativa a la moral religiosa està a les beceroles”, que és el que m’interessava des d’un principi, crec que entenc millor el que volies dir: per “religiosa” volies dir “amb alguna relació amb el transcendent”; per “moral” volies dir “la manera de pensar la moral de la nostra societat que es troba en un mig camí entre la tradició catòlica i una tendència creixent de secularització”. Fent aquests dos apunts, podria estar molt més d’acord amb tu que no pas al principi. I suposo que d’això es tractava, d’entendre’ns una mica més, tot i que també és clar que divergim força en altres punts. Et demano disculpes pel to irat del primer comentari: si hagués entès que et referies a això des d’un principi, pots comptar que no t’hagués escrit així.

      Gràcies per la confiança que em fas, però t’he de dir que no crec que jo ho sabés explicar amb gràcia i sense prejudicis ni esbiaixat. I, sobretot, gràcies pel temps que em dediques a respondre’m serenament i raonadament.

      Per cert, en Luri el vaig veure ahir al CCCB de públic, si no m’erro. I tinc moltes ganes de veure’l dilluns vinent presentant el Salvador Cardús. Alguns cops que l’he sentit parlar, m’ha agradat força. Ja me’n parlaràs, que segur que el coneixes millor que jo.

      Salut, Anna!

  6. Xavier Says:

    Trobo encertat aquest text perquè en ell deixes clar que el cristianisme (i per extensió, suposo que la religió en general) és alguna cosa més que unes regles socials de caire humanístic. Em sembla significatiu que hagis d’aclarir a un comentarista que estàs parlant de transcendència, perquè la religió o és transcendent o no és religió. Cosa que massa sovint s’oblida.
    Qui ambicioni un món perfectament endreçat i harmònic, amb una humanitat vivint definitivament en pau gràcies a una ètica o moral assumida per tothom i indiscutible en els seus principis, que hi dediqui el seu temps. Però si creiem que el món terrenal és efímer i inestable i que la seva “realitat” rau en ser reflex d’alguna cosa que el transcendeix, ens obrirem a una dimensió que cap ètica mundana ni dialògica pot satisfer.
    El valor de la moral rau en el fet que és un discerniment, una discriminació entre el bé i el mal, i per tant entre la veritat i l’error, entre l’absolut i el contingent. Que aquesta moral es pugui pervertir en un moralisme sense intel·ligència ni ànima no invalida que la moral és consubstancial a la naturalesa humana.
    “Com diu el Ferran -suposo que citant alguns dels autors feixistes que llegeix- l’Església no s’ha inventat per rebaixar-se al nivell dels teus vicis sinó per provar d’elevar-te fent-te virtuós.” No sé qui és aquest Ferran ni tampoc aquests autors feixistes, però la frase em sembla completament encertada.

  7. Anna Punsoda Says:

    Xavier:

    Perdona la vaguetat dels comentaris, de vegades oblido que un blog vol ser un espai de debat diguem-ne públic i no el bar de la facultat on solíem trobar-nos amb tots aquests companys per comentar la jugada. El Ferran és aquest noi ( http://ferrancab.blogspot.com/ ) i això dels autors feixistes que llegeix és només una broma per referir-nos a Donoso Cortés i a Nicolás Gómez Dávila.

    Potser no és tan estrany haver de fer aquest aclariment. Ni està clar que en tota religió el transcendent sigui l’element essencial (l’emperador! o penso en aquell llibre d’Erasme: Juli II trucant a les portes del cel) ni que tota transcendentalitat s’acabi convertint en una pseudoreligió degradada (no està clar, com diuen alguns, que la dona per l’autor romàntic acabi significant el mateix que Déu per l’autor medieval) Ja m’entens…

  8. Xavier Says:

    No passa res Anna, si us coneixeu personalment és lògic que us parleu amb familiaritat i del que vosaltres coneixeu.
    Quant a la darrera frase em sorprèn una mica, perquè no sé si l’entenc bé: vols dir que per un autor medieval Déu estava sempre “més enllà”, era més abstracte, més invisible, mentre que un romàntic “divinitza”, “fa transcendent” un ésser terrenal?
    Si és això, pensa en les Dames medievals cantades pels trovadors o amb la Beatriu del Dant, on la dona juga un paper de mitjancer entre “el cel i la terra”.
    En qualsevol cas, si abans he deixat el comentari és perquè lees teves reflexions em semblen sempre profitoses.

  9. Agusti Nicolau Says:

    Potser ajudaria a veure-hi clar aquesta reflexio:

    Primer hi ha la fe, després ve el dogma, seguit de la moral, amb la ética al darrera i per acabar el dret.

    Jo no soc cristia per amor al dret canonic, ni per una ética cristiana (amb Crist o sense Crist), ni per una moral ni pels dogmes (que son vehicles i no pas objectes de la fe), sino per la fe: Deu s’ha encarnat en l’home per a que l’home pugi divinitzar-se, esdevenir Déu (pero atencio, no “com” Déu)

    Per altra banda, si bé puc estar d’acord amb l’etiqueta de feixista aplicada a en Donoso Cortés em sembla totalement inadecuada per qualificar Gomez Davila: tot i que es defnia com a reaccionari, el que més li escauria seria la definicio de “tradicional)

    Que passeu un molt bon dia Anna.

    Agusti

  10. Agusti Nicolau Says:

    Potser una alternativa ètico-moral més enllà del moralisme religios podria assemblar-se a aixo que deia el filosof-pagès Gustave Thibon (provençal, tradicional, “royaliste” i catôlic el que ja te “pebrots” en una França republicana, moderna, laïcista i jacobina) :

    ” J’ai acquis la conviction que le mal n’est pas d’abord dans tel ou tel acte ou dans telle ou telle abstention, mais dans la dégradation du Mystère en problème”
    Toutes les solutions me paraissent bonnes là où le mystère est respecté, mauvaises là ou tout est réduit au problème”

  11. Ombra Says:

    Donoso Cortés va morir l’any 1853

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: