Jesús segons Sánchez Piñol

L’Albert Sánchez Piñol ens fa saber que la figura de Jesús probablement és una farsa perquè les fonts cristianes són pura propaganda i les no cristianes inconsistents. Bé, és obvi que ningú s’apropa verge a les primeres: per això des de la fe del carboner els Evangelis testifiquen tota la vida de Déu fet home i, en canvi, des de la mala bava no passen de conspiració per enredar els analfabets. Per a la majoria d’experts, però, són un pastitx de textos històricament molt problemàtics, elaborats uns segles després de l’assassinat d’un de tants que van autoproclamar-se Messies. Documentar el rumor cristià sembla impossible, sobretot perquè l’èxit de Jesús rau en el seu fracàs, en no haver viscut com un divo polític o religiós digne d’annals sinó com un jueu marginal que perviu pel testimoni dels que van seguir-lo.

Si aprofitant les dates l’estudiós vol il·luminar els ruquets que s’empassen el Nadal, diria que desestimar en bloc els Evangelis i les fonts no cristianes com fa ell és una negligència. Hom pot riure’s de les referències rabíniques a Yeixu, de Cels citat per Orígenes, de Tàcit o de Plini el Jove, de Mara o Llucià, hom pot creure que la referència de Suetoni deslegitima els Fets dels apòstols, però no pot obviar-los o distorsionar-los ni per afirmar ni per negar Jesús. I sobre Flavi Josep, fins i tot els indocumentats podem seguir la polèmica en què molts experts, creients o no, van destriant què hauria afegit la tradició cristiana a l’original. Tot estudi sobre Jesús es pot fer subratllant les probabilitats o els buits dels textos, però si una recerca des de la fe ha d’estar a l’altura del que predica, la seva crítica també. I els seus copròlits, que tant interessen, és possible que s’erosionessin fins a fondre’s, com l’honestedat intel·lectual d’algunes crítiques al cristianisme.

Anuncis

9 Respostes to “Jesús segons Sánchez Piñol”

  1. Xavi Says:

    Hi ha una contradicció de fons que no podem ometre: si realment Jesús va existir i va ser Jesús (és a dir, un profeta màgic que s’autoproclama rei d’una regió rebel a l’imperi just a la frontera amb els sassànides, el segueixen les masses, obra miracles, exorcitza gent, ressuscita els morts, etc.), hauria d’aparèixer a algun lloc com a tal, i no ser esbandit per referències vagues i inconcretes sobre un número indeterminat d'”ungits” en textos d’historiadors contemporanis. Que no hi aparegui, pròpiament, no descarta res. Però la seva abscència clama al cel.

    També podria ser que hagués existit la persona, però sense propietats màgiques (que d’altra banda, ja sabem segur que no van existir mai). Això explicaria perquè se’n sap poc i seria coherent, però tindríem un Jesús que, en realitat, no tindria cap propietat de Jesús que el fes especial – apart de, com diu Sánchez Piñol, la propaganda.

    I llavors seria com dir: van existir profetes jueus, i alguns d’ells van crear religions d’èxit.

    • Anna Punsoda Says:

      Hi ha centenars d’estudis sobre la relació entre el Jesús històric i el Jesús de la fe. Fins i tot hi ha teòlegs protestants que en cert sentit creuen irrellevant pel cristianisme l’existència d’aquest jueu, que és cert que no passa d’incògnita. Tot això pot discutir-se. A mi el que va molestar-me del seu article és que fos tan fal·laç amb un tema que és tan important per a tanta gent. A banda de mig citar fonts i de desautoritzar en bloc totes les cristianes pel fet de ser cristianes (‘com si els extraterrestres t’expliquessin la vida d’un extraterrestre’….) I per suposat, el to i el moment. Una manera de dir: ‘jo, intel·lectual, t’explicaré a tu, analfabet, que el naixement d’aquest senyor que celebres és una farsa perquè ell és un invent’ (cosa que no sabem)

  2. jaume Says:

    Benvolguda Anna, la felicito per aquest i altres articles i aprofito per dir-li que el dia de Nadal sortirà el José Antonio Pagola a Signes dels Temps parlant dels buits que vostè comenta sense amagar. A més d’un li convindria veure’l, ni que sigui per parlar més enraonadament. Quan vaig llegir l’article de l’autor que comenta, vaig estar a punt d’enviar una carta al diari però amb aquest article ja em sento més que identificat. Li desitjo que passi unes bones festes.

  3. Anna Punsoda Says:

    Senyor de la IP 88.11.31.216, o signi amb noms i cognoms i sense correus falsos o pari de tocar-me els ovaris

  4. efrem Says:

    Posar en dubte l’existència de Jesús és una de les moltes formes de mostrar que -aquesta- no s’ha comprès. L’existència de Jesús és el miracle mateix, el missatge de Déu, de l’amor, de la fe que omple de poder qui la poseeix.

    La meva manera d’entendre tot aquest embolic és justament no embolicar-lo: la fe és força, la ciència coneixement; emprar objectes del camp de la fe com a eines epistemològiques és igual d’ignífug que emprar els objectes epistemològics com a eines religioses.

    • Xavi Says:

      És a dir: que el que ens van ensenyar de petits manté un estatus especial entre totes les hipòtesis possibles, en lloc de ser tractat com qualsevol altra idea en pla d’igualtat. Per motius autoalusius.

      L’únic miracle és que una idea tan dèbil hagi donat per tanta literatura, tanta inconsistència i tantes metàfores que només fan referència a elles mateixes.

      I la teologia és admirable, ep. Però també té un toc trist.

      • efrem Says:

        No entenc què vols dir en el primer paràgraf, literalment. Jo crec que la força d’una idea ve marcada precisament per la quantitat de vida (literatura, costums, etc) que és capaç de generar, o dit d’una altra manera, per la contribució que fa al plaer, que és el que el nostre cervell busca i és com el fenomen de la reproducció s’acaba produint.

        Les idees són al·lucinatòries per defecte, somnis, projectes, mentides, possibilitats, impossibilitats des del punt de vista realista. Però és justament aquest el valor de les creences, que ens ajuden a anar més enllà, a tenir valentia quan tot allò que procedeix del coneixement (de la ciència) ens avoca a no arriscar-nos. És per això que deia al primer comentari que la utilitat (evolutiva) de les creences es dona quan no es qüestionen; i paral·lelament, la utilitat del coneixement es dona quan no es contamina amb creences.

    • Xavi Says:

      1. Executar la utilitat evolutiva de la fe té externalitats negatives, si ho fas a gran escala i no com a projecte intel·lectual personal. Si vols comprovar-ho, observa la misèria mental, la incultura i la manca de gust cultural de la majoria de feligresos de les esglésies, i de la majoria dels seus pastors, al llarg de tota la història de la fe humana. Això també és part de la vida que genera la idea de la fe.

      2. Les externalitats positives, les que tu esmentes com a mínim, són formes concretes de poesia. La poesia “normal” també és poesia, i no té ni externalitats negatives, ni límits concrets. Tot avantatges. Tenir fe i estar equivocat no són formes necessàries d’inspiració, tampoc.

      3. Que el coneixement científic no ajuda a anar més enllà, que no evoca risc, és senzillament fals. No para de fer-ho, però és més complicat de gaudir perquè les històries èpiques que crea te les has d’escriure tu mateix a mesura que descobreixes coses que ningú sabia abans. I no pots fer-ho en forma de conte amb final, perquè la ciència no és un conte amb final ni finalitat com els que han tingut utilitat evolutiva al llarg de la història de la humanitat (els que estem preprogramats per esperar i acceptar). Però no per això no ajuda a anar més enllà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: