Una transició nacional per interès (article publicat a la Catdem)

Si els filoconvergents, en comptes de passar-nos els set anys de tripartit acusant ERC de pactar amb el PSOE haguéssim acusat el PSOE de pactar amb ERC, el vot independentista no hauria quedat tan desorientat ni fragmentat. Aquella campanya, que alguns van desplegar per tacticisme i un altres per ingenuïtat, ha resultat ser una gran irresponsabilitat. I ha resultat ser-ho precisament perquè CiU sembla incapaç de perfilar ara la transició nacional, que li permetria arreplegar molts ex-votants desil·lusionats d’ERC i comprometre molts intel·lectuals que van sumar-se al projecte de Carod, que ja no van sumar-se al de Puigcercós i que no sé si se sumaran al d’Oriol Junqueres. On són, per exemple, aquells mil intel·lectuals que van recolzar la ‘Plataforma Carod President?’ O són outsiders de l’independentistes, o continuen a l’òrbita d’ERC amb reserves o, si s’apropen a CiU, ho fan des de l’ombra i només per assegurar-se el pà ara que és al Govern.

Atacar ERC va compensar només en clau de partit i a curt termini, però a llarg termini s’ha convertit en una hipoteca. Perquè havent desacreditat els independentistes precisament per renegar del catalanisme que comparteixen, ara CiU hauria d’estar a l’alçada de la seva crítica.  I si no ho està, com a mínim hauria de recuperar els vincles amb ERC perquè la transició nacional no semblés només l’excusa per marejar la perdiu fins al final de la legislatura. Si la transició no es detalla encara que sigui poc ambiciosament, molts independentistes passaran a engrossir els vots en blanc i l’abstencionisme. Per començar, una bona manera d’impulsar-la seria promocionant intel·lectuals independents i estudis que plantegin la qüestió des de fronts diferents i de manera oberta, i no només perquè d’aquí uns anys hauran obert camí a CiU, sinó perquè ara mateix ja li estalviarien molta feina.

No tinc cap dubte que la sort del catalanisme en aquesta transició dependrà d’un apropament entre Mas i Junqueres. Sortosament per als catalans, en cas que es doni serà un apropament entre iguals, perquè a diferència de l’etapa Barrera-Hortalà ERC ja ha demostrat que per governar és capaç de fer qualsevol cosa, igual que CiU. Serà, doncs, una transició per interès que esperem que no arribi massa tard. Perquè mentre fem política reactiva i juguem amb el taulell que dicten PSOE i PP, CiU i ERC perdran influència a Espanya però el catalanisme perdrà el nord, la força i la possibilitat de trobar una sortida política en un moment clau.

Advertisements

5 Respostes to “Una transició nacional per interès (article publicat a la Catdem)”

  1. illobera Says:

    M’agrada llegir una mica d’autocrítica des de les files filoconvergents declarades, però alhora entenc que aquest no és el meu debat: sembla fet en clau interna més que en clau externa.

    Tot i així, volia aprofitar per celebrar els pactes clarament catalanistes que han començat a nivell europeu i que cada cop més es materialitzen a nivell estatal i nacional: en temes de llengua i de país, CiU ERC i ICV es poden entendre fàcilment i formar una gran majoria parlamentària a Catalunya.

    Voldria donar les gràcies a Tremosa, Junqueras i Romeva per haver iniciat aquesta línia de treball i d’actuació en la que, per suposat, si el PSC s’hi suma, sempre ho celebrarem.

  2. tirantlobloc Says:

    Estic molt d’acord amb illobera sobre els aspectes positius de les accions conjuntes dels tres diputats esmentats a Brussel·les. És un model que caldria exportar a tots els àmbits de la política catalana, especialment al Govern. El dubte és si en els partits en qüestió hi ha suficient gent del nivell i visió d’en Tremosa, Junqueras i Romeva.

  3. Giliet de Florejacs Says:

    No podem negar que ERC sí que ha fet una bona depuració interna, amb una renovació de cares que ha deixat enrere els cadells formats sota la mediocritat i l’obediència al líder de la darrera etapa, per apostar per gent de perfil intel•lectual i amplitud de mires, mentre que, per la seva banda, el ressorgiment de CiU ha suposat el retorn dels no-morts en la línia del millor George Romero… Per tant, si bé és cert que “ERC ja ha demostrat que per governar és capaç de fer qualsevol cosa”, és qüestionable que això encara sigui vigent, ja que els nous líders tenen vida més enllà de la poltrona, cosa que no és predicable de molts dels ressuscitats de CiU.
    No obstant, estic a-b-s-o-l-u-t-a-m-e-n-t al costat de la tesi de la reflexió: cap recuperar els vincles de CiU amb ERC (i amb ICV!) si no volem que els partits sucursalistes se’n fotin de nosaltres des del seu escaño i ens acabin ofegant dins un estat autonòmic homogeneïtzat (i a la baixa!). Però no ho oblidem, per alçar el vol, cal tallar les amarres i deixar llast…

  4. perepau jimenez (@perepaujh) Says:

    una mica de llum, tot esperant el front catalanista…

  5. Sota una alzina Says:

    El primer que hauria de fer CIU en l’eix nacional, atès que és el primer partit de Catalunya i per tant és una obligació democràtica, és plantejar de manera clara i no retòrica els seus objectius nacionals: concert, pacte fiscal, dret a decidir (què, quan i com?)… Això ajudaria a la resta de partits catalanistes i a la ciutadania.

    Siu CIU presenta un objectiu polític nacional, clar i mínimament ambiciós, ERC i sobretot molts catalans recolzaran la federació nacionalista, però si l’objectiu polític de CIU es centra només en la retallada econòmica i de l’estat del benestar assolit i els objectius nacionals només serveixen per marejar la perdiu, ja fa bé en Mas d’allitar-se amb la Kmatxo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: