No tot és possible (ARA)

Com més encesa i inconcreta és una màxima, amb més fervor la coregem. ‘Serem allò que vulguem ser’, cantem pensant en qualsevol amant o en aquest poble que no es cansa mai d’entomar cops. És curiós que els clams més celebrats apuntin sempre al salt al buit i a lloar les infinites possibilitats de l’home. Si un cantant repetís davant la massa enfebrada: ‘la llibertat té un preu’ o ‘pols ets i en pols et convertiràs’, destremparia fins a l’últim fan. Preferim un ‘llença’t’ o un ‘tot és possible’, encara que després quedin en un rampell. Siguem clars: tots calculem més del que estem disposats a admetre perquè tenim més a perdre del que creiem. Per això vivim descartant, sovint amb dolor, sabent que no tot és possible. I per això si som honestos hem de reconeixer que llençar-se està bé sempre que trobem un matalàs a sota.

En comptes de compensar la prudència o la covardia del gest amb l’esclat de paraules, seria millor ser valents quan convè, ser-ho íntimament i en coses concretes, i deixar d’entonar bajanades en públic. És fàcil acusar de carca a qui ens recorda el que no ens agrada. Però pecisament perquè no tot és possible, cal apuntar i disparar bé. I perquè en pols ens covertirem, cal fer-ho ràpid.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: