Llegir no ens farà lliures (ARA)

El Francesc-Marc Álvaro dramatizava en un article la història d’una noia de catorze anys a qui les monges van requisar la novel·la Anna Karènina. L’autor atacava el monopoli que sempre s’ha adjudicat l’Església per dirigir les ànimes i ens recordava el gran tòpic il·lustrat: llegir ens educa en la llibertat. Celebro que s’hagi acabat la inquisició cultural catòlica però dubto que llegir-ho tot a qualsevol edat ens faci lliures. Perquè la lectura t’eduqui en la llibertat cal que tu siguis més gran que el llibre, que tinguis eines per entendre què explica i poder-te’n distanciar.

Jo vaig llegir Anna Karènina molt jove i em vaig creure tota la pel·lícula sense comprendre’n la meitat, fent un procés d’identificació total amb l’heroïna. Passat els anys, no sé si cal deixar el marit per l’amant ni si cal portar-ho tot fins al final, com fa la Karènina. Però sé que cal veure el joc de pors i contradiccions que explica la novel·la i que només sap captar una ment madura. Llegir no sempre ens fa lliures perquè la llibertat exigeix seny per sospesar què ens juguem amb cada acte de la voluntat. I a segons quina edat ets tan impressionable que una obra només et modifica pel seu impacte emocional.

Anuncis

Una resposta to “Llegir no ens farà lliures (ARA)”

  1. Marietadelafont Says:

    Serà una frivolitat com una casa dir que a l’Alonso Quijano i a l’Emma Bovary els va anar com els va anar per llegir massa, però jo avui m’he sorprés a mi mateixa, acollonida per una estrevista sobre l’efecte tòxic del mercuri dels empastos dentals (en porto dos!) i de seguida he pensat que viuria més tranquil·la si no llegís segons què. Que tranquil·litat no rima amb llibertat? Potser no, però sovint les neures col·lectives que acabem patint gràcies en pro de la “informació” no ens deixen pas ser lliures del tot. Sempre m’ha agradat la frase del poema del Margarit que diu que “la llibertat és una llibreria”, però en tot cas, llegir “Anna Karenina” amb catorze anys és tan insensat com llegir el Quixot (i per obligació, com em va passar a mi a segon de BUP). Vaig passar del tema i em vaig acabar inventant les respostes de l’examen sobre la lectura, i així vaig respondre que Ginés de Pasamonte “era un amigo suyo”…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: