Aquest article és una merda

Fa anys un professor va fer-me entrega d’un relat seu. Per les ínfules que gastava i pel meu rol de pupil·la, intueixo que m’havia de semblar excel·lent. Però em va semblar espantós i com que ignorava les virtuts de la hipocresia, vaig ser poc diplomàtica i vam acabar a trets.

Una escena similar ocorre al Misantrop de Molière: Alcest entra en un vesper per destruir un poema d’Oront i no voler retractar-se’n. Aquest Mistrantop es representa ara al TNC, dirigit per Georges Lauvadant, amb una posada en escena que vol ser mordaç però que és només esperpèntica. Que arrasa els matisos, l’enginy, que redueix l’abast del text. I que pateix el to histriònic i gracioset de les nostres telenovel·les. Alcest odia la humanitat per un excés de sensibilitat i per falta d’amors concrets, és pura impotència i no un tocat del bolet. Celimena és una vanitosa incapaç d’entendre què sent, no és cap puteta inconscient que canvia d’home i vestit per divertir-se. I en canvi, al TNC, semblen en proxeneta en ple delirium tremens i una cheerleader disfressada d’Star Trek. Hi ha un passatge en què Molière s’autoreferencia i fa dir-li a Filipó que ell i Alcest semblen els dos germans de L’escola dels marits. El traductor ha optat per afegir en boca del personatge: ‘semblem els dos germans de L’escola dels marits, l’obra d’aquell tal Molière’. Només faltava treure un cartell lluminós que ho expliqués: ‘Atenció: l’autor fa una broma’.

Del vestuari i els pentinats, tan kitschs que només provoquen la rialleta, deia un crític que recreaven una ‘atemporalitat extrema’. Un altre qualificava les actuacions dels protagonistes, afectadíssimes, de ‘molt potents’. També jo podria dir-ho així. Però al final, de tant disfressar la pròpia veritat, res la distingiria de la mentida. Si aquell professor em tornés a passar el seu text, hi afegiria més tacte i arguments. Però no l’ensabonaria perquè només ens fan millorar les mirades crítiques, agudes i independents. Si algú em digués que aquest article és una merda, no m’ajudaria. Però si m’expliqués perquè ha de ser tot tan impactant, perquè volem que el públic se senti intel·ligent sense qüestionar-lo en res, i sobretot perquè hem de desdinerar-nos embrutant un text que ja és bo, i que funcionaria millor amb una escenografia elegant i austera, ho agrairia infinitament.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: