Ells a Londres, uns altres a Hiroshima

Si comprendre a fons és justificar, aleshores és lògic que tots jutgem el nazisme com un episodi irracional de la Història. Quan es tracta de l’Holocaust, tothom inspecciona els morts però ningú mira als assassins cara a cara. La commoció és tal que reüllem als kapos i ens convencem que no eren homes sinó bèsties. Però aquesta reacció nostra, tan primària, és imprudent: els xocs emocionals no són mai un bon mestre. O això creia Sebastian Haffner, el periodista alemany que volia desfer el camí que hauria dut de Bismark a Auswitsch. La Història és racional, ens diu, i si se l’estudia atentament s’hi poden trobar tots els perquès.

Michael Frayn, periodista i dramaturg anglès, no ho veu gens clar. Copenhaguen, que acull ara el TNC, es concentra precisament en allò incopsable de la Història. Werner Heisenberg i Niels Bohr, físics i amics íntims, van trobar-se a Copenhaguen al 1941. Heisenberg era alemany, Bohr danès i aleshores Dinamarca estava ocupada pels nazis. Si Bohr ajudava a Heisenberg amb un càlcul matemàtic, aquest tornava a Alemanya amb la informació necessària per enllestir la bomba atòmica. Bohr, però, va callar i es va posar al servei dels americans. En cas que hagués ajudat l’amic, no hauria estat Hiroshima sinó Londres, la ciutat arrasada. Com Frayn arrasa la cançoneta dels intel·lectuals units per amor al saber: i és que Heisenberg i Bohr, abans que amants de la física, eren un alemany i un danès. Per què Heisenberg va visitar Bohr? Buscava aprovació? Inconscientment volia advertir-lo del que feia a Alemanya? Per què no hi havia caigut, tot un malalt de la matemàtica, en aquell càlcul tan elemental? En l’actitud inexplicable de Heisenberg, diu Frayn, s’encarna la irracionalitat de la Història.

Frayn ha estat l’estrella de l’Observer, el setmanari on Haffner va incorporar-se quan es va exiliar a Londres al 1938. La Londres que hauria volat si Heisenberg hagués estat prou racional per recordar el càlcul o per veure que Bohr s’uniria a l’altre bàndol. Per Haffner tot en la Història es pot comprendre –i justificar?-, per Frayn hi ha un factor que ens depassa i que apropa la sort als bons. Potser és que Haffner i Frayn també són, abans que dos periodistes, un alemany i un anglès. I que sempre volem entendre la culpa que ens encolomen, mentre eternitzem la dels altres per desfer-nos de tota responsabilitat.

Anuncis

4 Respostes to “Ells a Londres, uns altres a Hiroshima”

  1. Gemma C Says:

    El què sí és irracional és el complexe de superioritat que gasten els anglesos. Gràcies Anna per l’escrit.

  2. Efrem Says:

    Com m’agradaria poder viure en un món on en comptes d’Hiroshima hagués petat Londres, Barcelona o Berlín. Per a comprovar la hipòtesi que tinc que cada cop que es fan nets importants, el món es multiplica. Val la pena? No sé si es pot ser categòric en això, suposo que depèn de si estem entre els del present o entre els del futur, els segons sempre són els que se n’aprofiten (sense voler, esclar), com el fill del treball del pare. I seria com preguntar ¿val la pena la feina feta? R/depèn de si és aprofitada! Salut

  3. Gemma C Says:

    L’home és l’única espècie que mata per altres motius que la simple supervivència. Crec que el prejudici dels humanistes de considerar la condició humana més elevada que la de les bèsties ens fa no entendre moltes coses. Dins la tríada cultural de la veritat, la bellesa, i la bondat, hem vist exemples de grups i d’individus que s’han atansat a un o més d’aquests ideals, i d’altres que no s’han aproximat ni remotament a cap d’ells. Crec que és aquesta capa cultural i la seva perfecció els que incorporen la maldat, la imposició d’uns gustos i manera de fer, la vanitat de tenir la veritat. En Bohr ho va sintetitzar excel.lentment amb el “contraria sunt complementa”.

  4. Joan Solà Says:

    Hola Anna. Ahir vaig anar a veure l’obra. Em va semblar sublim: l’autor no es va deixar cap angle per explorar. I el director i els actors van fer un treball excel·lent de documentació amarant-se de la ciència que cal per donar a aquestes idees el to de credibilitat imprescindible. De vegades semblava una classe magistral de física. Gràcies per l’article, sense el qual me l’hauria perduda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: