Primers amors (ARA)

Quan es porta al teatre un novel·la fonda se’ns obre un dilema: si el sentit del text es perd molt o del tot. En canvi a Primer amor, amb una adaptació intel·ligent i un brillant Pere Arquillué, Beckett hi guanya. El públic sembla sorprès i és que diem Primer amor i ens sobrevenen versets, amors frustrats per falsos impediments, comiats lacrimògens. Però la millor manera de comprendre l’obra de Beckett és comparant-la amb el conte d’Ivan Turguènev d’igual nom. En ambudes obres un noi narra el primer tast de dama, però mentre l’escollida del rus és filla d’una princesa, la de Beckett fa de puta per pagar el lloguer d’un barraca. La primera té els ulls clars i una mirada intel·ligent. La farnaca de Beckett té un ull mirant a Pals i l’altre a Fraga. Turguènev anomena Sinaïda la dama que fa gabiejar sis pretendents. L’Home de Beckett l’anomena Lulú i quan se’n cansa la bateja de nou dient-li Anna: què importen el món i el nom d’una desgraciada per qui viu reclòs al fons d’ell mateix? Mentre la Sinaïda i el Vladimir es coneixen en un jardí frondós, el banc on es troben L’Home i Lulú només l’acompanyen dos arbres morts. Vladimir la busca, L’Home la troba. Vladmir recita el nom de Sinaïda a tot hora, L’Home escriu ‘Lulú’ en una tifa de vaca.

Cent tretze anys separen dues obres antagòniques. Que un sigui rus i l’altre un irlandès adoptat a França indifereix. Sobretot si pensem que dels eslaus Turguènev és el més europeu. Podria creure’s que la diferència rau en els seus orígens socials però cap d’ells era fill de camàlic. Afinant més, es diria que la segona guerra mundial -que viu Beckett i s’estalvia Turguènev- és un xoc suficient per avorrir el món i l’estràbica. I això és important. Però no tant com que el rus escriu en ple apogeu de la novel·la i que Beckett en presideix el funeral. Quan l’irlandès veu que no igualarà l’admirat Joyce, abandona la narració clàssica. Es passa als baixos fons, a la mínima expressió. A fondre pensament i extensió en el buit de L’Home llençat al món.  A escriure en una llengua estranya per desfer-se de la retòrica morta de la tradició. Això és el seu Primer amor: la necessitat de comunicar el que ja no es pot comunicar, però no per falta de paraules sinó per excés de soroll. Primer amor i el públic sorprès. Què esperava? Amor? No hi ha amor sinó persones que estimen. Cadascuna com pot.

 

Advertisements

Una resposta to “Primers amors (ARA)”

  1. carme Says:

    Brillant el teu comentari, Anna! Si ja em va corprendre la visió de l’obra de Beckett, se m’ha fet encara més diàfana amb el paral·lelisme que estableixes amb el “Primer amor” de Turguènev. Estic segura que tu, amb la teva profunditat per a copsar el món i els sentiments, n’hi podries trobar molts més. Per què no ens fas aquest regal?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: