El teu món sonat

Si no aplaudeixes qualsevol grolleria que t’ofereix la pantalla se’t tracta de carca. És el cas d’Infidels: una crítica a les cinc femmes i als seus tòpics inconsitents i et converteixes a l’instant en l’altaveu de l’Opus Dei. Però l’escàndol no són els festivals orgiàstics sinó els propis personatges, que de tan plans convertirien la mort de la mare en un handicap més. El problema no és mai què s’explica sinó com s’explica i quina actitud justifiques en qui et veu. Dubto que TV3 hagi retransmès cap sèrie tan truculenta com Nissaga de poder, on una tieta assassinava el nebot -que s’havia tirat prèviament- per salvar el fill que havia tingut amb el seu propi germà. Però com a mínim en el drama incestuós dels Montsolís –un producte tècnicament més primitiu- hi havia fat i diferents actituds a l’hora d’encarar-lo, oposició entre l’home i la circumstància, lluita entre el subjecte i el món. Infidels és pur joc psicològic sense distància entre el que s’imagina i el que ocorre. És el triomf de l’idealisme histriònic sense matís ni debat intern, sense realitat subsistent més enllà de l’impuls i les neurosis.

No és només que s’hi consideri inevitable el que no s’ha intentat evitar -això ho fem tots i se’n diu buscar excuses-, és que ni tan sols s’hi contempla la transgressió perquè no hi ha distinció entre l’excepció i la norma. A l’Electra de Sòfocles dos germans assassinen la mare perquè els hi havia matat el pare. Medea escorxa els seus fills per ferir el marit que s’ha promès amb una altra. La llista de brutalitats que s’han usat d’ham és interminable. Però en tots aquests casos el gruix de la tragèdia és paral·lela a la profunditat dels seus personatges. Cal que hi hagi correspondència entre els recursos que utilitzem i l’anàlisi que aporten. Seria fals dir que l’abús inconscient de l’obscè és un signe català dels nostres temps: Porca Misèria era un producte nostre, actual i de qualitat excel·lent. Però és una actitud que inunda teatres i pantalles. El problema no és ser més o menys fidel, això ve després i cadascú fa el que pot. El problema és no viure-ho com un problema i mentir per esport. Quan l’engany ja no regira, l’esforç que fem per evitar-lo deixa de tenir valor. I quedem reduits a un subjecte frívol que es divinitza, massa buit per ser pervers. En un bluf que no surt d’ell mateix i que converteix el seu món sonat en l’únic món existent.

 

Anuncis

9 Respostes to “El teu món sonat”

  1. Efrem Says:

    Ostres, em pensava que era l’únic a qui li agradava Porca Misèria! Amb un capítol en tens prou per saber de què va el tema, i apart d’aquesta, només Plats Bruts i Bola de Drac, m’han agradat d’aquesta cadena.

  2. urix Says:

    Ja saps que m’encanta el teu article. El trobo valent i bo. Cal, encara més que ser bons, ser valents.

  3. Josep Says:

    Molt bo!

  4. merce Says:

    Molt bon article

  5. Pol Says:

    Excepcional!!

  6. Blat Says:

    Enhorabona pel teu escrit, Anna! És boníssim! M’agrada llegir i rellegir una crítica tan coherent i valenta.

  7. Xavier Says:

    M’agrada molt llegir-te, ben bé que hi toques.

  8. Miquel Says:

    Justa la fusta! Em quedo amb la teva adreça 😉

  9. Hèctor Says:

    Totalment d’acord: l’altre dia vaig gosar suggerir que les aventures de quatres marranes passejant-se en sostenidors no tenien cap interès i el que era una sobretaula agradable es va convertir en un atac al presumpte integrista nacionalcatòlic en el qual, tot de sobte, em vaig convertir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: