Un símbol al món (ARA)

Tenim en cartell El discurs del rei, un film prou intel·ligent per enredar l’esnob i alhora fer badar el ximple. Els cinèfils de Barcelona podeu veure’l en versió original al Renoir, a l’Icària o al Verdi. Si opteu pel castellà teniu sis cinemes més. Però els aborígens sentimentals que preferiu el català haureu d’anar peti qui peti als Cinemes Girona. Vist que la proporció idiomàtica és igual a la resta del Principat, haurem de donar la raó al nou Conseller. Vivim temps de vaques molt grasses. El film, però, és bell i és confortant, capaç de salvar el dualisme entre l’èxit i el fracàs posant l’accent en la superació més noble. En donar-ho tot prescindint dels elogis o de les llengües verinoses. Perquè no sempre ens pertoca a nosaltres conèixer el profit del nostre esforç. El discurs del rei explota ítems simples però potents. I resumeix bé els puntals d’Anglaterra: la confiança entre poble i elits, la força demogràfica i econòmica, i una propaganda desacomplexada i persistent. No descobreixo el Mediterrani si dic que els anglesos venen molt bé els seus símbols. Però vista Bruc, el contrast es fa inevitable.

Entre bandolers i tropes mercenàries, el nostre univers mitològic podria saturar les presons del país. Només faltava convertir el timbaler en un cor noble però animalesc que divideix el temps entre esbudellar i evitar ser esbudellat. Per això no calia ni recórrer a Montserrat ni esmentar la Guerra del francès. Per a mi ficcionem la nostra història de manera més sagaç a la televisió que al cinema. Millor a Les veus del Pamano que a Pa negre, excel·lentment interpretada però molt abstrusa. M’ho pregunto sovint: per què costa tant fer un film com Las 13 rosas que expliqui la guerra civil a Barcelona? O una Lengua de las mariposas ubicada a un poble català? Potser perquè la guerra, aquí, és més complexa que la pugna entre franquistes i republicans? Doncs aleshores el nostre cinema hauria de plasmar aquesta complexitat. Explicar el teu món sense anar-hi al fons és com ser infidel la nit abans del casori: pots guarnir-te molt però la farsa sempre et delata. Amb El discurs del rei, Anglaterra explota els seus millors símbols a 2011, resistint-se a la fallida de l’Estat-Nació. Bruc només ha servit per demostrar que continuem eludint la nostra història. I fins que no la penetrem, continuarem sense relat i sense donar cap gran símbol al món.

 

 

Anuncis

4 Respostes to “Un símbol al món (ARA)”

  1. noctas Says:

    Ahhhh tenim cinema aquí- bona notícia, no me n’havia adonat. Pel que fa a la crítica, no he entès res., però en fi, mai entenc res quan et llegeixo.

  2. blaufosc Says:

    Anna, estic força d’acord amb el que dius, però discrepo una mica pel que fa a Pa negre: no em va semblar abstrusa, al contrari, és una història lluminosa malgrat la foscor en la qual és immersa.

    Pel que fa a com s’explica la Guerra Civil al cinema… en part tens raó. Sempre tinc una sensació molt estranya quan veig una pel·licula de la Guerra Civil feta a Espanya o a Catalunya: m’estan explicant el prejudici del director de torn, no una història amb ets i uts. Potser perquè encara no ha passat prou temps.

  3. Luis Says:

    Felicitats per un nou artícle a ARA 🙂

    El discurs del rei és una GRAN pel·licula!!! Excellent!!!!

  4. merce Says:

    Anna, excelent pelicula el discurs del rei. els anglesos expliquen molt millor la seva història . Estic totalment d’acort amb lo que dius de Pa Negre, una pel-licula abstrusa, molt millor el llibre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: