Començar?

.
Em pregunta un lector, indignat pel meu últim article, perquè em molesta que Serrat hagi estat investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Pompeu Fabra. Provaré d’explicar-me sense ferir sensibilitats que devien quedar adormides a la mort del dictador. Per a mi premiar ‘per la defensa de la llengua catalana’ algú que ha cantat per Zapatero i ha callat per l’Estatut capat és humiliant. Sobretot tenint autors que representen millor aquesta defensa i que, per motius obvis de projecció i marc mental, no seran mai investits a les universitats espanyoles o sud-americanes com ell ho ha estat. Sobretot si volem actuar, com deia Mas, amb independència cultural. Serrat i Sabina donant-se la mà no simbolitzen només la farsa de l’Espanya plural, aquella que ja es prometien Maragall i Unamuno i que Unamuno va il·lustrar esmenant l’Estatut de Núria. Sabina i Serrat simbolitzen l’esquerra mediàtica de la vella guàrdia. I evoquen l’escissió entre dreta i esquerra que alguns, a Catalunya, tenen molt interés a assenyalar. Potser perquè no es parli a fons de la qüestió nacional: els resulta més emprenyadora?

No faré safareig amb Eurovisió i amb la que, segons el propi Ramon Arcusa, és la millor promoció que s’ha fet Serrat. Podria entendre’s que al 1979, algú que ens defensa llengua i cultura recolzés amb entusiasme el PSOE. Però des de la LOAPA fins a la raspatllada d’Alfonso Guerra corren trenta anys. Prou per veure com quedem els catalans mentre els espanyols d’esquerres han pres totes les llibertats: fins i tot la de demostrar-nos que la nostra voluntat només pot fer-se fora del seu marc legal. A l’últim concert, Llach va criticar els polítics que tenia davant per la gestió de l’Estatut. Un Estatut al que Serrat va acusar d’atiar els nacionalismes per sobre de les raons. Des d’Albert Rivera fins a Patxi López només es declaren no-nacionalistes els qui se senten reconeguts a l’Estat d’on formen part. Perquè la primera condició per ser no-nacionalista és que t’empari la Raó d’Estat. La llengua, deia Serrat, és només el vehicle del pensament. Un vehicle que alguns han usat per passejar-se per mig Imperi mentre uns altres, tossuts a 2010, han mantingut per defensar-lo de les coces. Comença l’any però continua la gesta catalana: els vells mites, i els discursos de dreta i esquerra viciats, imposats per un joc de poder del que participem debilitats i de forma secundària.

Advertisements

37 Respostes to “Començar?”

  1. roc Says:

    Felicitats Anna,

    no hi ha al món millor manera d’expressar-ho.

    Algun dia s’ha d’acabar la fal·làcia entre dretes i esquerres i obrir els fronts nacionalistes. En això els bascos van molts anys per davant nostre.

    • Anna Punsoda Says:

      Diuen que fer Montilla president era l’èxit del ‘català és tothom qui viu i treballa a catalunya’, allò que feia el president Pujol. suposo que tot comporta la seva factura. nosaltres ho paguem amb aquesta moral de gos malalt i al país basc ho paguen d’una altra manera. l’últim pacte ja t’ho diu tot. però com a mínim allà els papers estan més clar. una abraçada i bones festes

  2. Josep Maria Says:

    Clap, clap, clap. Punsoda. Els articles van plens de bajanades i aquí sempre hi trobes perles. Molts pensem el mateix i ningú ho diu, és que és una vergonya. Sortirà al diari? visca la llibertat de premsa!

    • Anna Punsoda Says:

      Pep! doncs n’he enviat un altre que crec que t’agradarà. sí que és una vergonya sí. Però més que això, nosaltres. de fet l’únic article que recordo amb noms i cognoms sobre el tema era un de l’albert om i et parlo de fa la tira. vas veure ahir la cullell? Maremeva. deus estar content oi amb la nova consellera de justícia? un petó i bona feina. Parlem aviat i si necessiteu res, avisa’m amb confiança. que no som covilatans però ja ens entenem.

  3. noctas Says:

    Paraules d’Amor l’escolten a Xile i a Santo Domingo. El problema és no tolerar el català que se sent espanyol. I naturalment com no el tolereu, tampoc veieu bé que se l’investeixi. Com si la difusió de la cultura catalana fos patrimoni del català-català i no del català-espanyol. En fi, no sé ni per què em molesto a comentar! En el cinema per exemple Berlanga ha fet molt més per la difusió del català amb la seva pel.lícula La escopeta nacional que tot el cinema català que s’ha fet fins ara. Es cert, no passa res, i cal acceptar-ho. El què tb passa és que costa assumir que el català-espanyol té molt de talent i difón la cultura catalana igual o més que qualsevol català-català que vol ser més català que el papa català.I en fi, això de la pàtria depèn exclusivament del membre o del cony en aquest cas!.

    • Anna Punsoda Says:

      Aquí no es tracta de sentiments. Es tracta que hi ha moments en què les parts entren en conflicte i que cal optar. El que s’espera d’una persona que ‘ens defensa la llengua’ és que, si salta i canta per una opció política, sigui capaç de ser-hi crític quan aquesta no ens correspon. I clar que és una lectura política. Com política és la decisió d’investir-lo a ell i a la UPF. Mentre el Joan Solà van investir-lo a Lleida, al Raimon a Alcant i l’Espinàs o l Llach encara s’esperen.

  4. Oriol López Says:

    Que s’hagi premiat per la defensa de la llengua catalana a Serrat, és un escarni als que s’han mantingut sempre cantant en català i un insult a la intel·ligència.

    Oriol López

  5. noctas Says:

    Aviam Ana: Que investeixin Llach…perquè no? llach és un músic excepcional. Però el conflicte existeix en el momentoooo que vosaltres dieu esglaiades com si fossiu porteres: El llach i l’espinàs encara esperen…Serrat és innegable que ha composat unes cançons en català delicioses, d’una bellesa única. Se’l mereix, sempre i quan no posem com a requisits distincions entre el català-català i el català-espanyol, distincions de casta, políticsssss, de tu ets més patriota que jo, que ens duen a la divisió. Perquè saps què passa Ana: Que si haguessin investit llach, els catalans-espanyols estaríem contentíssims…qui té el conflicte? sou vosaltres que el teniu, sou vosaltres que voleu escindir la societat, la voleu convertir en un estat català…avantiii., però les coses clares!

    • Una gendarme Says:

      És qüestió de sentiments i de raó, quina mania a separar-ho!
      El què no m’agrada és el cacau mental que practiqueu molts separant Estatuts d’accions culturals individuals. Perquè és qüestió d’impacte. No es pot comparar l’obra d’en Serrat amb una Carta magna que afecta a tot un país, els seus 7 milions d’habitants, les seves cultures incloses.
      Perquè la Cultura no surt per obra de l’esperit sant. Hi ha d’haver un marc legal amb els seus recursos que la facin créixer i mantenir. Per això no entenc quan un artista s’oposa a un Estatut (no per poc ambiciós, ja se m’entén), amb totes les conseqüències que això comporta.
      És aquest cacau mental que en Serrat representa, que m’emprenya, i que enerva al personal. Un discurs ple de fal.làcies al final del qual, el balanç és ben hostil a la cultura catalana i per extensió a tot el seu poble que hi viu i hi treballa.
      És molt més consistent i positiva la postura d’en Justo Molinero, que treballa en castellà, i que quan s’ha hagut de pronunciar políticament, ha apostat per l’Estatut. Prefereixo també mil vegades més un López-Burniol espanyolista, que té un discurs clar i honest.
      Tan mancats que anem de recursos i patrimoni (l’espoli cultural continua), podríem premiar als qui aporten un balanç veritablement positiu.
      A Bèlgica, per cert, també s’ha escoltat a “Aventura” i el seu “Obsesión”, i potser ha recordat als belgues que la República Dominicana existeix. En canvi, molts belgues no en saben res de Catalunya.
      Felicitats Anna per l’escrit i el debat.

      • Anna Punsoda Says:

        No sé mai si ets tan lúcida perquè ets tan lluny o tan lluny perquè ets tan lúcida. Comparteixo la referència al Justo Molinero i entenc que vols dir amb el López-Burniol, tot i que no sé si ho prefereixo. Gràcies per dir alguna cosa amb sentit

  6. andreu Says:

    Mai ha estat un referent per a mi en Serrat, però en tot cas, prefereixo que li doni a ell (tot i que em dona igual) que algun d’aquests irredents d’avui en dia, i de passat franquista, que a casa parlaven en català i en public deien: gracias por la visita su excelencia, como ve Cataluña sigue fiel al caudillo.

    • Anna Punsoda Says:

      Mira, en això coincidim Andreu. I jo no ho he esborrat res, però el comentari havia quedat en stand-by i no havia tingut temps d’aprovar-lo. em sap greu!

  7. Tinc Molt Mal Caure Says:

    A mi sempre m’ha semblat que els Serrat i companyia vivien encara del franquisme, mort Franco i tot… Humil opinió: de música no hi entenc, però crec que els passa com en Boadella: és pot ser enant terrible a la tercera edat? Bon blog!

  8. andreu Says:

    Efectivament, Serrat viu molt encara del franquisme. I es molt injust, per que la resistència organitzada majoritaria al franquisme va ser anarquista o comunista; no va ser ni de socialistes ni nacionalistes. En tot cas, em dona igual el premi que li donin. Em sap greu! no havia vist el comentari publicat abans.

  9. Ignasi Says:

    Estimada Anna,

    llegeixo el teu article atentament i només hi trobo raons polítiques. Llegeixo els comentaris que te’n fan i veig que només has convençut els que ja venien conençuts de casa. A mi, que no hi vinc, no m’has fet canviar d’opinió.

    Et diré que jo, sabent-me nacionalista català, no hi ha res que em faci més por que el nacionalisme excloent. I pateixo per si el teu ho és. També et diré que són les dretes les que han anat escampant que s’havia de superar la dicotonmia entre dretes i esquerres, perquè els interessa. És ben clar que sortir de la crisi per la dreta o per l’esquerra són dues coses ben diferents. Malauradament sembla que coneixerem només la sortida per la dreta. A més, em sembla pobre que un dels arguments més importants de l’article siguin sobre el Serrat i l’Estatut. Que no coneixes el recorregut del Serrat? Tot el que va fer i ha fet contra el franquisme, l’opressió, per l’esquerra, els poetes (també catalans) que ha musicat, la seva bona feina a sudamèrica exiliat … ? Aquí pots trobar-ne un petit esborç: http://www.upf.edu/enoticies/home_upf_es/1215.html

    Passant de llarg que Mas sigui cap autoritat en àmbit cultural, un últim comentari. Dius que aquest fet “és humiliant. Sobretot tenint autors que representen millor aquesta defensa i que, per motius obvis de projecció i marc mental, no seran mai investits a les universitats espanyoles o sud-americanes com ell ho ha estat.” Per una banda, em sembla una rebequeria (‘el dia que ells facin honoris causa un dels nostres…’). Per altra banda, celebro com sempre que a l’altra banda de l’Ebre hi ha gent amb menys punyetes: al Retiro de Madrid hi tenen una estàtua de Verdaguer, honorant-lo i reclamant-lo com a ‘poeta nacional’.

    Quan vulguis continuem parlant de política. O algun dia podríem parlar de cultura, per variar.

    Com sempre amb molt d’amor,
    Ignasi

    • Anna Punsoda Says:

      No entenc què vols dir per nacionalisme excloent. Sóc una mica curta i m’anirà bé si ho desenvolupes. Bé, jo vaig votar-ne un que no és precisament nascut a pedralbes o palau-solità i plegamans i que parla un català més que pèssim. I el vaig votar perquè entenc que quan ha estat convenient ha parlat clar. i perquè està menys viciat pel joc de poder de la nostra política. també m’anirà bé saber què entens tu per dreta i esquerra catalana perquè crec que no coincidirem, i de cambó també en tenen una estàtua a donosti. però t’has preguntat mai perquè? en saps les conseqÜències de l’eterna disputa entre la cierva i cambó? com ens ho va fer pagar el govern de maura? i sí, ja sé la feina a la BMi al MNAC, però et penses que això és de franc? el primer tema de serrat data de 1965, deu anys abans de la mort del dictador. en portem quants de democràcia? he parlat de l’estatut perquè és una imatge molt clara. sobretot tenint en compte que poc després va presentar-se al míting de la chacón. que ha rondat per tot sud-amèrica defensant les democràcies ja ho sé. abans d’escriure qualsevol cosa procuro informar-me. ‘per la seva lluita contra les dictadures?’ oi tant, evidentment. ‘per la seva defena del català?’, com a mínim deixa’m posar-ho en dubte. quan vulguis en parlem, ara t’escric amb presses.

      • Anna Punsoda Says:

        i et dic el mateix que a un altre noi. És evident que TAMBÉ és política! i posar el crit al cel és no saber massa com va la història de les nostres universitats i dels seus sindicats.Abraçada

      • Ignasi Says:

        A veure si ho he entès bé. No estàs en contra del reconeixement a la feina del Serrat, que tu mateixa l’has repassat ràpidament i confio que coincidirem a la trobar-la admirable. Et queixes del fet concret que un dels motius pel qual se li concedeix l’Honoris Causa és ‘per la defensa de la llengua catalana’.

        Si és així, m’he de disculpar pel malentès, he de defensar un cop més la tasca social important que va fer i ha fet Serrat, i he de remarcar que a la web de la UPF hi diu que un dels motius pel qual se li dóna l’Honoris Causa és per “la defensa cívica o política de la llengua i la cultura catalanes durant el franquisme”.

        Salutacions cordials!

  10. blaufosc Says:

    Anna, gràcies per resumir tant bé el que molts pensem. Ara, una pregunta per aquells a qui no els ha agradat el teu article: per què hi ha carreres artístiques que no han aturat el seu declivi d’ençà del final de la dictadura? per què per a certa gent ha estat tant complicat prendre partit pel nostre país des de que la política ja no és blanca o negra? Força gent -no molts, però sí força- va lluitar contra la dictadura, però potser molts d’ells eren simples maniqueus afeccionats a donar suport a causes amb bona premsa sense haver-hi de pensar massa.

  11. Jordi Says:

    Crec que per lluitar davant de la dictadura no calia pensar molt. Era objectivament una realitat dictatorial inacceptable. També calia però, valentia… molta valentia. En un pais on executaren el nostre president, es un aspecte que sempre cal recordar.

  12. blaufosc Says:

    I afegeixo:en quant al que comentes sobre Companys, no el mitifiquis, que no t’has llegit el llibre del Vila? Es tant culpable com altres.

    • blaufosc Says:

      No sé qui és aquest blaufosc, però no soc jo. Jo no he dit res sobre Companys. El comentari anterior no és meu.

      • Anna Punsoda Says:

        Ja ho sé. Hi ha algú que es dedica a deixar-me comentaris amb noms diferents. El reconec per la IP i perquè tinc un aparell que em permet localitzar-les. Espero que només sigui algú que no sap com perdre el temps. una abraçada.

  13. Núria Says:

    Totalment d’acord.
    Cada vegada que veig Serrat i la gent s’entendreix, i no parlo de la seva música sinó de la seva persona, em poso a riure. És clar, per mi, que no mereix que l’investeixin Doctor Honoris Causa més que d’altres, però em sembla que som pocs els que pensem així, perquè a aquest país costa canviar-lo. D’aquí a unes generacions esperem haver fet neteja de molts mals entesos…

  14. enrichmarch Says:

    Ja et vaig dir que en algunes coses no ens entendríem. Aquesta n’és una. I ho dic literalment. No t’entenc. No entenc la ràbia ni la visceralitat. No entenc que per combatre la injustícia s’hagi de ser injust. I que havent-t’hi tanta gent a qui recriminar coses, haguem de triar entre els de casa quins són dels nostres i quins no.

    Sóc català. La meva llengua materna és la catalana. M’expresso oralment i per escrit en català: exerceixo de català sent-ho i no necessito cap etiqueta. Malgrat l’estupidesa, em sento còmode en el meu àmbit cultural perquè necessito poc: que em deixin ser.

    Políticament hi ha moltes coses a canviar, però del panorama polític no conec ningú disposat a fer-ho. I no parlo d’independència que, a la fi, és la xocolata del lloro; sinó de la resta de coses importants. Si algú em garantís que amb la independència quedava resolta la justícia social, la votaria ara mateix.

    Exerceixo de professor de Llengua i Literatura catalana i de Llengua i Literatura Castellana. M’estàs dient que quan entro a classe de castellà em converteixo en un traïdor com en Serrat?

    Quan parlem de cultura i d’art, l’obra i la seva qualitat és l’únic que compta. I un honoris causa no val res: és un premi simbòlic.

    Anna, saps què? Et llegeixo perquè escrius bé. La resta no m’importa. I continuaré llegint-te.

    Una abraçada sincera.

    • Anna Says:

      no recordo haver parlat de traïcions. ni d’una catalunya monolingüe amb tots i cadascun dels problemes resolts. crec que ets tu que ho comprén com vol. potser ets susceptible al tema. jo he intentat ser respectuosa. un altre dia procuraré ser també més clara. i exposar detalladament coses que m’han quedat al pap i que considero importants. llegeix-me pel motiu que cregui’s convenient. Faltaria més.

      • Enric H. March Says:

        Dona, se sobreentén la traïció quan s’espera una determinada actitud d’algú i aquest ens decep. I no, no sóc susceptible a cap tema i no em barallo per res. Només m’agrada saber per què la gent vol el que vol i demana el que demana.

        Continuo sense entendre quin mal ha fet Serrat (a banda, potser, de tenir més padrins). Cantar davant Zapatero no és cantar davant Franco; rebutjar aquest Estatut (que no oblidem que continua vigent, i estic convençut que continuarà vigent!) tampoc és un crim: jo en faria un de molt diferent; no acceptar el nacionalisme tampoc hauria de ser pecat, sempre i quan per rebutjar-ne un no se’n proposi un altre.

        No sóc nacionalista perquè… perquè no sabria on traçar les fronteres del nou estat des d’aquest punt de vista! Les d’ara? Per què hem d’acceptar aquest statu quo històric i no d’altres? I abans que ningú digui res (tot això no ho dic per tu, Anna…), diré que és obvi que som una nació, que crec en la immersió lingüística, que crec que els impostos s’han de gestionar des d’aquí (i quan dic aquí, penso que tot el que va més enllà del municipi és difícilment governable), crec que el model d’estat no funciona i en cal un altre. Estic disposat a acceptar la independència, però no per raons nacionalistes, sinó de gestió i de justícia social. Cap raó històrica justifica res perquè no ens posaríem d’acord en la data. Serrat pensa el mateix. I per si de cas, diré que no estic atacant ningú, sinó expressant el que penso.

        Perdona, Anna, perquè aquest no és el lloc i potser m’he sortit del tema. Però mira, m’ha sortit així.

        Bona nit!

    • Ignasi Says:

      Després de llegir el teu escrit, enrichmarc, un vici adquirit al facebook em fa buscar el botó de “m’agrada”. Però on és?

  15. marieta Says:

    Jo també posaria baix de l’escrit d’enrichmarc “m’agrada” si estiguérem en un altre lloc virtual.

    Malgrat no estar d’acord en moltes coses amb tu, continue llegint-te, perquè escrius bé, raones les coses, i aprenc.. crec que t’ho vaig dir ja diverses vegades 🙂

    Un beset

  16. Xavier Says:

    Benvolguda Anna, vaig llegir el teu article al diari Ara i avui te’n vull felicitar. El comentari sobre el Serrat és completament encertat i és un goig llegir veus joves i valentes que parlen clar. Però el teu article és molt bo no només pel justíssim comentari sobre l’infeliç cantautor, sinó, sobretot, per la teva visió de l’art i la seva funció. Quan un món està malalt cal cercar allò que ens pot guarir i no enfonsar-nos amb complaença en la brutícia. Cal buscar sobretot bellesa i obertura vers el transcendent. Perquè si el que s’ha d’expressar és el “nostre temps” o el “món actual” i això vol dir un art “banal i macabra”, només puc treure una conclusió: aquest temps i aquest món no val la pena que s’expressi.
    Em podria allargar però ho deixo aquí. De fet, només et volia fer saber que el que escrius hi ha persones que ho valorem.
    Gràcies i no defalleixis

  17. Enric H. March Says:

    Marc, no cal ser desagradable ni maleducat. Em pensava que estàvem parlant, no “saltant”, aprofitant un espai que no és el nostre, sinó de l’Anna. No sé de què rius…

  18. Xavier Amat Says:

    Hola Anna. Encara no havia entrat al teu blog; enhorabona, escrius molt i molt bé. Hi trobo a faltar una “pestanya” que expliqui qui ets, on et podem llegir, etc. Almenys jo no ho he sabut trobar. T’afegeixo d’enllaç al meu web, salut!

    • Anna Punsoda Says:

      Hola Xavier. Merci pel comentari i per l’enllaç. Doncs no sé com puc fer-ho, això de la pestanya. Ara m’ho miraré. Jo només escric a l’ara els dissabtes. Però fa molt temps que tinc aquest blog i hi vaig penjant tot el que em ve de gust escriure. celebro que t’agradi. una abraçada

  19. Anna Says:

    Marc, fem-ho tot una mica més fàcil.
    Enric, per comentaris com aquest i altres que no he publicat (i que disparaven cap a totes direccions) penso que aquest país no té la seva història resolta.

  20. caleglin Says:

    Molt ben expressat, tot plegat. Com sigui, no he cregut mai en l’existència de no-nacionalistes a l’estat espanyol. Fins ara tots els que he vist definir-se com a tal quedava molt clar quina mena de gent eren i quines idees defensaven.

  21. tirantlobloc Says:

    És una llàstima que encara hi hagi opinions que ja tinguin més legitimitat que altres pel fet de venir de patums de l’esquerra.

    Un dels grans mals del franquisme ha estat deixar en herència la “superioritat moral de l’esquerra”. Entre altres coses ha creat personatges tan sinistres, des d’un punt de vista nacional, com en Serrat.

    Molt bon cantant, sí… però un cínic.

    Felicitats per l’apunt, Anna

    (pots crear-te una pestanya amb les teves dades creant una pàgina nova dins del bloc)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: