Art més valent (ARA)

Tota la misèria i l’esnobisme d’aquest país queden resumits al film d’Agustí Vila La mosquitera. Vila fa un retrat brillant del despotisme emocional que abunda a moltes famílies i de la solitud del cor profund sense fe. Calca el retorn a l’animalitat que pateix l’home quan perd l’ideal polític i ètic. I broda, sobretot, l’ús que fem del sexe per guanyar batalles que perdem en altres terrenys. Ara, és art malalt per una societat malalta i és art estèril per una societat que oscil·la entre el banal i el macabra sense ser-ne conscient. I dic estèril perquè exposa el nostre drama sense assenyalar cap sortida ni contemplar cap esperança. La mosquitera, finançada en part per l’Institut Català de les Indústries Culturals i per Televisió espanyola, representa aquest aiguabarreig bilingüe sense marca d’origen que no es permet ni una cultura tan sòlida com l’americana.

Per a mi l’art mimètic no és moral o immoral, només ven productes bons o dolents i aquest és un producte excel·lent. Però un temps de confusió com el nostre vol art prescriptiu i valent. No pot ser, que integrem tanta misèria. Intueixo, a més a més, que els canvis polítics no necessiten art que copiï tragèdies sinó geni que converteix en cànon el seu talent. Necessitem art audaç i acabar amb la moral de gos apallissat que talla a Catalunya tot impuls genial. Moral que no hem importat sinó que ens ve de pors històriques i que ara ja és quasi genètica. Mireu si no quants catalans van agrair, barret en mà, que Vargas Llosa cités a Joanot Martorell al discurs del Premi Nobel. Si la literatura es justifica per ella mateixa, no cal que per motius polítics li fem reverències ni retrets.

Cada generació nostra ha fet un esforç proporcional a la resistència amb què s’ha trobat per expressar-se. Però els esforços no haurien de morir, haurien d’heretar-se. Com els exiliats van aprofitar l’esforç bestial dels membres de la Renaixença, nosaltres hauríem d’aprofitar el seu per volar més alt. Artur Mas recomana que, faltats de llibertat política, actuem culturalment amb independència. Això passa per moure fitxes de forma intel·ligent. Passa, per exemple, per no investir Doctor Honoris Causa a Joan Manuel Serrat. O per pagar Agustí Vila perquè en comptes de fer La Mosquitera, símbol d’un model cultural que volem abandonar, faci un film que representi el nou Estat.

 

Anuncis

7 Respostes to “Art més valent (ARA)”

  1. Ignasi Llobera Says:

    I per què no hem de fer Honoris Causa en Serrat? Perquè a voltes canta en castellà? Anem malament, doncs…

    • Anna Punsoda Says:

      no sé si vas llegir la notícia o el comunicat del moreso. se l’investia a ell pel suport que havia donat a la cultura catalana els darrers trenta anys. posar-nos a discutir quins mèrits culturals poden tenir el raimon, el llach o la marina rossell seria llarg però crec que inútil. perquè al serrat se l’ha investit pel que representa. que canti en castellà o no, no és el tema. la gira amb el sabina van vendre-la (sobretot ceberio i després moreno) com el símbol de la concòrdia entre els pobles d’Espanya. No en faig judici de valor (ara i aquí, vull dir) només dic que és un plantejament que poc té a veure amb el consell que ens dóna Mas d’actuar com a país independent. perquè el que han fet amb la pompeu (el més gran repartiment de pastís) no té nom.

      • Ignasi Llobera Says:

        La veritat és que no vaig llegir la notícia que esmentes. Celebro que l’idioma no sigui el tema. Però m’adono que la discrepància és política. Busques “genis que converteixin en cànon el seu talent” i facin d’avantguarda. El Serrat no et satisfà perquè representa “la concòrdia entre els pobles d’Espanya”.

        M’ha sorprès que en discutint un tema cultural et referissis a unes paraules de Mas i les féssis servir com argument d’autoritat. Ara m’adono que estavem parlant de política. Ja en parlarem, doncs 🙂

  2. Anna Punsoda Says:

    En aquest coi de no-país, tot és política. l’autor consagrat, evidentment, però el moment que s’escull, també. concòrdia entesa en uns termes que per a mi no és tal. però vaja, ja en parlarem. parlo del Mas perquè suposo que, en tant que president, la seva opinió sobre les noves polítiques culturals jugarà un paper important. ja ho veurem.

  3. roc Says:

    Sense voler ser cruel ni generalitzar, a molts que ja no som de l’era Serrat ens surt urticària cada vegada que el sentim bramar, per no parlar de les lesions psicològiques que ens han deixat cançons com Nina de porcellana.

    Serrat va fer un producte que en el seu moment venia – que no vol dir que fos bo – però no podem viure sempre mirant al passat.

  4. Ignasi Llobera Says:

    Serrat condemnava el franquisme des de l’exili. És un cantautor compromès i musica poetes de tanta embergadura com Lorca, Machado, Alberti, Papasseit i Pere Quart. No val la pena algú que acosti a la gent poesia tant selecta?

    Confesso que a mi se’m posa la pell de gallina “al vent”.

    Suposo que continuem parlant de política.

  5. marieta Says:

    Jo també anava dir el mateix, que per què Serrat no. Tanmateix, això dels Doctor Honoris Causa jo ja no m’ho crec 🙂
    Bon Nadal i gràcies per penjar els articles ací!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: