30/06/10

Per motius personals (com si n’hi haguessin d’animals o de divins…), aquests dies he passat força hores al Centro Médico Teknon. Si em diuen que és la nova seu del Parlament Europeu a Barcelona, m’ho crec. Un frontal postís que vol imitar una façana neoclàssica, uns laterals on no hi cap ni una bandera més, uns jardins immensos i pulcríssims, uns interiors molt amplis i lluminosos, molt nets. Habitacions individuals que semblen palaus; infermeres diligents, constants i afables; doctors atents a tot moment. I sí, també hi ha una font interior horrorosa amb un parell d’angelets que fan com qui pixa. Ara: si hi deu haver alguna cosa més penosa que quedar-se embarassa i sentir-se com una balena entortolligada a la ret, deu ser quedar-se embarassada d’un noi com els que hi veig. Castrats amb clenxa i sense pèl al pit, amb polo rosa i mocasins, que treballen en un banc o en auditoria i que diuen cari a la nòvia i Tobias al nen. La Bonanova, em dic, va plena de quinquis amb diners. Deuen votar popular o potser alguns, per despit amb la dona o l’home que va castellanitzar-los, convergent. Ja ens entenem de quin prototipus parlem; de gent que, quan parla, obra exageradament la boca. Elles: perles, texans ajustats, bolsos gegants i melenes llargues que ondegen a l’aire i s’aparten amb les mans ben polides i les ungles pintades i llargues. Noies que se suposa que estudien i que aprofiten els vespres per remenar el cul en locals de llum tènue mentre xarrupen cocktails de colors fosforescents. L’altre dia una parella jove parlava al restaurant i ell, un noi que se’n diria guapo però sense cap tret que el fes diferent, va dir-li a la noia que, aquella nit, no podria llevarla a cenar porque tenia…un evento. Un evento! Vaig començar a riure a allà mateix, casi disparo la sopa de galets i li foto la pulcra camisa enlaire.

Explicat així, sembla pur i miserable ressentiment de classe. I en part ho és, però no pels diners, perquè a casa no m’ha mai faltat mai res. Si no pel valor i el sentit que donem a les coses. Per la continuïtat que donem al que som en el que projectem. Tots hem de pagar un preu i no és econòmic. És saber d’on véns, qui ets i perquè la història del teu país t’ha fet com t’ha fet. Com i a costa de què van fer-se rics els teus avis en uns temps com aquells. No haver sortit mai de la ciutat sol cooperar a convertir-te en autèntic imbècil dels que va d’estiueig i es queixa de les aromes dels pobles. No és una qüestió de diner. Només que veig aquelles noies i em sembla que es creuen bolets. Que plof, Déu les va fer néixer al carrer Ganduixer perquè va enamorar-se de les seves cames boniques i sempre ben depilades. El sentit històric dóna als homes una profunditat traduïda en imatge que és, precisament, el que manca als nous snobs com aquests. Rasques, rasques, rasques, i al fons, al fons, no hi trobes res.

Advertisements

10 Respostes to “30/06/10”

  1. Karim Ali Otger Says:

    Sabieu que la Teknon és especialista en inseminacio artificial? Deu ser que els polos rosa i els mocasins fan malbé la virilitat? Tranki, noia. Jo els he suportat trenta anys i no m‘he tornat gilipolles. Em sembla, no ho se… que tampoc tinc pél al pit… Fino lo del evento, ahora se lleva mucho, tanto como escribir articulos en castellano.Que guailis los snobs! Salam.

    • Anna Punsoda Says:

      amigo! cómo estás?! quería respondre a tu correspondecia pero entre evento y evente se me fué de la cabeza! jijiji. els polos rosa no ho sé, però el conjunt segur que sí. Déu et deu veure i deu dir: no, no. a aquest, “ni aiga” (que diria l’anglada!), que em fotrà l’espècie enlaire! un petonet!

  2. Karim Ali Otger Says:

    Tenia un cunyat, també publicitari, que desprès de 7 anys de matrimoni no aconseguia de prenyar la seva dona. Anaren a la Teknon i nou mesos i una cesarea desprès, tingueren una nena rossa i d’ulls blaus. Sorprenent, car ell era un unicella fosc com un garrí ibèric i ella una extremenya (Peró bonota, eh?). El segon un noi, que sortí morenot i guapo. Veient com és de trapella i pocavergonya, sospito a qui s’assembla. Déu és bo i sap el que ens convé: fugir corrent, que los eventos ya tienen esas cosas. Kisses en abundor. 🙂

  3. noctas Says:

    Si si, però estan bones., les noies de Ganduixer, dic. Per cert això de xarrupar coktails t’ha quedat molto bene..per moments creia llegir Fitzgerald…per fi hi ha un escrit teu que comprenc bé:) saludus!

  4. Efrem Says:

    Demanar que, a més de fer/tenir calers, la majoria dels rics, no caiguin en la comoditat… És apuntar molt alt!

  5. Eva Piquer Says:

    Aquí una de Nou Barris, com delaten les meves cames a mig depilar. L’altre dia vaig anar a Sant Cugat i, coi, els snobs aquests són més rossos i més guapos que la resta de mortals. Deu ser cosa dels filets? A mi de petita em donaven bistecs d’aquells que feien bola, i el resultat no és el mateix…

  6. Luis Says:

    Molt divertit!! La Teknon funciona de conya perquè históricament ha estat participada per Fons de Capital Risc que bé han fet de mirar perquè la cosa funcionés per poder fer calés (dignament). De totes maneres, he de dir que un pot anar amb camisa pulcre, mocasins, i fins-hi tot, com és le meu cas, no tindre cap pèl al pit (la natura té aquestes coses), i no semblar una coliflor sortida del barri de Salamanca de Madrid. Hi ha gent que és un hortera amb qualsevol cosa, com hi ha gent que sembla un pijo madrileny malgrat vagi a comprar la roba al Mercat de les Flors!! 😉

    Per últim, remarco, que pijos hi ha a tot arreu. També a Gràcia. Ho diu un que quan el veuen es podría pensar que és el President dels “pijos” de Barcelona (acusatio non petita acusation manifesta ;)). Exagero per enfatitzar l’argument.

    Cada cop és més difícil jutgar a la gent per l’aparença, sobretot ara que sembla que és lúnca variable que fem servir per diferenciar-nos… Coses de viure en l’era de l’aparença… 😉

    • Anna Punsoda Says:

      hola! no tenia ni idea de com es finança la Teknon (de fet això del Fons de Capital Risc em sona a txetxè), però espero no haver-hi de tornar massa més. i oi tant que de pijos n’hi ha a tot arreu, de fet només et cal veure d’on treu els vots iniciativa per localitzar-los. heheh. era només una manera de parlar. però jo sí que hi crec en el que es veu. de fet crec en l’ inconscient que es desprèn de l’aparença. també en el què hom vol donar a entendre i aconsegueix donar a entendre. i en el què vol donar a entendre però no pot. sóc burra per casi tot, però a les persones les veig venir ràpid i fallo poc. encantada de conèixer-te! m’havien parlat de tu! salut!

  7. mariona Says:

    anna, escrius que dóna gust. felicitats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: