A la Diagonal

Havia dinat amb una amiga per passar la nit, sola al pis, llegint tranquil·la. I de sobte les dotze i aquell silenci que et cau a sobre com si te l’enviés un déu curiós que et va provant la resistència. Aquella por que qualla i va creixent. La mala bèstia que comença roncant i acaba rugint i exigint més princeses. Llegir, impossible. Dormir, impossible. Hi ha un moment en què sembla que duguis foc dintre i només puguis sortir a passejar. I he agafat les claus i un jersei pollós, del temps del Josep Maria Bachs,  i he pujat Viladomat amunt fins a la Diagonal. De passeig, el bestiari habitual. Un holandès metrosexual perseguint un gos petit, pelat i blanc que s’esmunyia entre unes obres.  Un parell d’éssers humans que no podria dir si eren nois o si eren noies. Acne sense mànigues,  patinat. Un estudiant dels que sap moltes coses però que no n’entén ni n’entendrà mai cap. Algunes parelles que s’han de recordar que són parella per procrear. Una àvia que s’havia begut l’enteniment i totes les reserves d’aigua del Carme. Dos amics que discutien però que s’estimaven casi per igual. I una tarada, jo, que buscava alguna cosa que encara s’havia d’inventar. Diagonal amunt, diagonal avall, i la bèstia que es calma. Sec en un banc davant un bar de cafès infernals i caríssims on només anem els classicots quan som de viatge “perquè allà, com a mínim, ja sabem què hi fan”. I dos bancs més enllà observo una noia de mida eqüestre que tenia el cap entre les cames, com si anés a vomitar. Em sona. “Potser és famosa”, em dic. Però no miro aquests programes de desgràcies que presenten mongòlics sense possibilitat de millorar. Resulta que va ser la meva professora d’alemany, de conversa, el curs passat a l’escola oficial. Té vint-i-cinc anys i és d’un poblot de la Selva negra, d’un lloc on ni els nens deuen creure en els reis. D’una família on no t’hi vulguis trobar.  M’explica del seu pare, que si a Barcelona, que si a Múnic, que si un novio gòtic que l’ha deixat per viatjar i que ara és a Sydney i ha vist per internet que té una amiga nova. Coi, quines coses. I al final, al final em diu que no ho sap. “No ho sé”, em diu. I li pregunto què és el que no sap, i em diu que no ho sap. Li dic que jo tampoc ho sé. “No ho sé, noia, no ho sé”, li dic. I em recordo d’aquell comunicat de J.V Foix, el de El banc dels si no fos: “si no fos que em falta la dona, si no fos pel reuma”, diuen els jubilats. “No ho sé, no ho sé”, diem les fèmines que supurem salut per fer, si el talent i la força de voluntat acompanya, el que vulguem. Hi ha, però, aquesta terrible por a la llibertat. El no saber quin bitllet pagar perquè no t’estafin. El no saber a qui endollar el cotxet. Quin hortet regar. On, com i amb qui construir una microomunitat d’alegries i de desgràcies. Quin preu de la nostra llibertat pagar per trobar el que necessitem de seguretat. Torno cap a casa una mica més tranquil·la i passo per davant un banc on, un nit, C es va acomiadar de mi abans de marxar uns mesos de viatge. Al final, de tant plorar, em vaig acabar mocant en una funda de paraigües. Hi penso i m’agafa un atac de riure: ell, un senyor de camisa neta i planxada, sempre afaitat, llegit, educat, prudent, intentant consolar una bleda obsessiva que es moca en una funda de paraigües. Si els bancs de Barcelona parlessin, que n’explicarien, de petiteses que ens semblen gegants.

Bona nit, que són casi les tres.

Advertisements

4 Respostes to “A la Diagonal”

  1. Efrem Says:

    m’has fet somriure, bonica mescla de contundència i gràcia. Bona nit…!

  2. marieta Says:

    M’has emocionat. Una funda de paraigües, però que ningú per allí duia mocadorets?…

  3. octopus Says:

    hòstia Anna que bo, hi ha coses que són molt gràfiques. la funda del paraigues i l’acne patint. booo. perquè no escrius la vida d’algú?????

  4. bruxelles nord Says:

    Relea su primera oración. El uso de las preposiciones es un arte que sólo requiere cuidado. Présteselo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: