30/05/10

Sento que un periodista radiofònic, un líder espiritual de tietes emocionalment molt formades,  prescriu als seus oients  “fortalesa de caràcter individual”. Es veu que cada persona ha de ser una “unitat íntegra i autosuficient” perquè “l’experiència del propi dolor” és sempre intransferible. Aquest senyor deu cobrar, com els traductors, per paraules. És l’única explicació que trobo a la quantitat de redundàncies que és capaç d’utilitzar. Què coi afegeix “integra i autosuficient” a la idea d’unitat? Què coi pots fer amb el teu dolor si no és experimentar-lo?  Posar-li llaços i treure’l a passejar? L’espartà contra el món: això sí que és generós! Aquests neogurús mediàtics van, a més a més, d’un extrem a l’altre: fins fa poc predicaven, hipnòticament, que és feliç qui fa feliç als altres, que és feliç qui fa feliç als altres, que és feliç qui fa feliç als altres.  Consell que només ha servit a alguns filòsofs per vendre molts llibres i a les falses Tereses de Calculta per justificar la manca d’interessos personals o les ganes de fugir de la família. Jo també tinc un impuls absurd a prestar ajuda sense que me la demanin, però no és altruisme meditat i ardu, és l’estímul-resposta del gos. De petita em passava molt: quan a l’aula es demanaven voluntaris per noséquè, em faltava temps per aixecar el braç com el soldat alça el fusell quan el coronel passa revista. Després resulta que el noséquè consistia en fer d’àngel Gabriel al pessebre vivent i passar-se la tarda penjada d’una corda, amb una corona de paper maixé al cap i una bata blanca que es cordava per l’esquena i et deixava el cul a l’aire. Ara els d’IcV no ho permetrien: es cometen molts absusos en nom de la nostra religió.

Explico això perquè el Joan Capdevila es presenta a la candidatura del Barça d’Agustí Benedito i jo, torera, va dir-li que l’ajudaria en el que convingués. I li vaig dir sense pensar que en vint-i-quatre anys no m’havia interessat mai pel futbol i que hi havia poques possibilitats d’aficionar-m’hi en els propers quinze dies. A mi, del futbol, només m’interessa el que té de política. Per tant, com més nacionalista sigui el President del Barça, millor. El joc, ni m’agrada ni em desagrada, em posa trista. Però no per qüestions morals, Déu me’n guard. Em posa trista quan veig tots aquells homes dilapidant el temps, l’esforç, i qui sap si el talent, per fer el mateix que feien els caçadors de mamuts en temps d’Altamira. Unga, unga, a suar col·lectivament. Uh, Uh, Uleguer, crida la gent amb la cara pintada, desencaixada, i només els hi falten el garrot i les pells. Cada cop que un home de seny bramula insults amb la corbata al cap retrocedim tres mil·lennis. Ells diuen que no, que és un càlcul finíssim, un equilibri bell i molt meditat. Com si caçar un mamut fos una qüestió d’atzar. Potser no tinc prou sensibilitat  artística.

Advertisements

8 Respostes to “30/05/10”

  1. Oriol Says:

    últimament em fas riure com un boig. l’altre dia amb la del Projecte Nen i avui amb això dels gurús budistes d’IcV i la seva hiponsis. ho dius de veritat que et feien fer d’àngel? últimanent estàs més vaga no? Anna que la catesfera et necessita!

  2. marieta Says:

    Jo sí que pense que es cometen abusos, i que no és la meua religió. Però, malgrat no estar d’acord amb tu, tampoc en allò del futbol (és un esport, no ha de ser intel·lectual) i això que no m’agrada gens, m’has fet riure…

    • Anna Punsoda Says:

      Evidentment que no ha de ser intel·lectual. per això em fan tanta gràcia tots aquests que intenten justificar-ho i en parlen d’aquella manera, com donant-se importància. Es buuuuuuuuuufen. et faries creus de les imbecilitats que he arribat a sentir. Ah! i Me’n alegro que t’hagi fet riure. no tenia cap altra intenció. una abraçada Maria

      • marieta Says:

        es buuuuufen? bufar-se per ací entenem que és emborratxar-se, vols dir això??

        Un abraç també per a tu!

  3. Anna Punsoda Says:

    bufar-se vol dir que s’infen i s’inflen com globus, de vanitat, fins que ni toquen a terra, i et descollones. un dia et vindré a veure per allà a valència, que tinc ganes de conèixer-te 🙂

  4. marieta Says:

    Clar, dona. Farem una cita, jo duré una rosa a la mà, i així em reconeixeràs 😉

    Tinc blog, l’enèssim, si vols m’envies algun correu per tindre el teu i t’envie la direcció (és que no en faig, de publicitat del meu blog hehe)

    Besos

  5. Berta Says:

    En relació amb la primera part del teu post, a mi encara m’agrada més la sentència “Per estimar als altres, primer t’has d’estimar a tu mateix”. Certs periodistes radiofònics ho tenen clar: és d’una lògica “aplastant”.

  6. Agusti Says:

    Benvolguda Anna,

    Certament es pot jugar al futbol com qui caça mamuts, però també es pot fer de moltes altres maneres. Ho podem veure, a voltes, com un ballet si l’equip sap moure’s de manera conjunta, o com una simfonia visual si la bellesa es sobreposa a la força. Jo que entreno un equip d’adolescents (aborrescentes que diu un amic meu), sempre els hi dic que si no hi ha bellesa, el futbol no val res. Estètica i ètica junts.
    Albert Camus, que va jugar molt de temps de porter en un equip de la seva Algèria natal, digué que tot allò d’important que havia après a la vida ho devia en primera instància, al futbol.
    Hi ha un llibre molt bo d’Eduardo Galeano sobre el futbol “A sol y sombra” que li recomano amb entusiasme. Crec que li agradarà i que gaudirà molt llegint-lo.

    Bona lectura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: