14/05/10

Per filtrar les coneixences i distingir l’amic del farsant, el cor pur del malalt,  és molt més útil explicar alegries que tristeses: l’enveja que produeixen els triomfs es detecta molt més ràpid que la indiferència, i fins el plaer, que  pot despertar el nostre dolor. És només un segon, però l’enveja espurneja com el llumí quan s’encén en una sala fosca, com els ulls d’un gat feréstec en un bosc de nit. X, per exemple, sempre té apunt una immensa galleda d’aigua glaçada per extingir-me les il·lusions, per fer-me evident l’absurditat del que em proposo. La veritat és que, cada dia que passa, la seva dosi d’hiperrealisme m’irrita més. Tot aquell que no té força per viure les seves il·lusions ni prou humilitat per treballar-les, es dedica, sistemàticament i sense compassió, a destruir les de l’altre. I encara, sota el pretext que vol salvar-lo del ridícul, es ven com l’amic sincer i generós.  És terrible, l’escampall que causa l’enveja, el ressentiment amb la pròpia mandra, covardia o timidesa; i  és una llàstima la quantitat de vocacions, qui sap si talents, que es perden per falta de mestres, d’autèntics mentors que ens vetllin i ens estimulin l’esforç.

Constato que, quan un amic em pregunta com estic, sempre acabem parlant de projectes, d’estudis, de feina. Però que, si m’ho pregunta una amiga i provo d’explicar-li el que estic llegint o escrivint, ràpid corre a redreçar el tema: i la vida? com va, la vida? La vida va fent, sempre dic; i em pregunto quin cony d’igualtat busquem si fem dels homes i no de les nostres ambicions el centre sobre el que gravitem. Si t’explico el que crec de Tolstoi i em preguntes pel buit al llit.

Després d’un sopar o d’un cerimonial amb la bohème, sempre em truca C. per comentar la jugada. C és algú que conservaré  fora del context en què ens vam conèixer, cosa que em passa molt poc. Ell, en un entorn hostil, sol fer-se el sòmines i s’arracona silenciós; si se’l reconeix, passeja la fina ironia però no aposta fort;  en canvi a la curta distància i amb confiança, és brillant en les idees i és honest en les discussions. Vull dir que està disposat a desfer els prejudicis que ens sostenen, a discutir la base injusticada sobre la que aixequem el món conceptual que ens protegeix .  Avui també coincidim en el diagnòstic: l’educació superior generalitzada ha fet que qualsevol artistet indigne pugui ser més arrogant que un primer ministre. Conservem l’estructura social però hem igualat la importància dels rols que hi participen, i encara, dins els rols, hem perdut l’escala qualitativa, la consciència de les limitacions que hem demostrat. Hem perdut tot argument d’autoritat, l’admiració pel més gran, i no sé si una societat es pot permetre el luxe de perdre mites sense produir-ne.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: