10/05/10

Em pregunta D. si sabria conviure amb la infidelitat pactada i silenciada, si sabria normalitzar-la. O sigui jo a casa sabent perfectament que X. està amb una altra quan truca per dir-me que farà tard.  Li dic que no, impossible, que no podria. Em diu que em falta cinisme, que sóc una tràgica, que la sinceritat està sobrevalorada. Em diu que l’obsessió per la veritat és pura i simple vanitat, és voler-ho tenir tot controlat i que aquesta tensió em resta potència perquè em concentra en coses sense importància, que només l’art ens salvarà. Li explico que no és per convicció ni és només per mala consciència cristiana, sinó per excés d’imaginació: jo a casa amb el trist pijama de girafes, fent-me una valeriana, tapada amb la manta de llana i d’acord, potser acompanyada de Kafka. Però el veuria a ell que la toca com em toca a mi, que l’abraça, que li besa el coll, l’esquena, que l’acompanya a casa. Els veuria al teatre, al carrer de bracet, sopant en una taula amagada, al llit una vegada, una altra vegada, una altra. Sentiria l’olor i les converses, les bromes, el panteix, fins i tot el sec-sec que fa la mà quan frega el texà, quan passa amunt i avall sobre la cuixa llarga, estilitzada. No, impossible. Si ell passeja amb una altra, a Kafka no li fotria ni cas. Sec-sec, sec-sec. Pensar-hi em tortura, em fustiga, em depassa.

Deixar anar algú, no fer força amb els punys, tallar tots els fils, vol una generositat, una fermesa i una grandesa d’ànima de les que potser no disposo. D. em diu que, amb totes les noies amb qui ha partit peres, ell ha fet creu i ratlla. Creu i ratlla, em diu, i fa un gest ràpid amb les mans. Em fascina la capacitat que té de regenerar-se, de protegir-se, de passar pàgina. Jo arrossego les persones que he estimat com el cangur porta les cries a la panxa: fins que són tan grans i pesen tant que surten, s’allunyen fent tentines i se’n van. El mai més d’Allan Poe sempre m’ha causat una impressió terrible. L’adéu és funest, és una mort prematura, un final dins l’immens final que a estones em sembla la vida. L’adéu és un cara a cara amb el temps, perquè separar les mans, volar lliure, és plantar-se davant l’abisme, aturar-se uns segons i precipitar-s’hi de cop. Què hi ha sota els peus que ens fa tanta por quan no podem agafar-nos enlloc? Què hi ha sota la terra que s’obre fosca i silenciosa com la gola del llop? L’adéu és el silenci de Déu i la teva imatge que et retorna intacta i et sembla grotesca. Però convé, hem de dir que convé, i que cal aprendre a conviure-hi. No sents el panteix? No sents com l’abraçada? No sents com repiquen alegres les copes de vi? Escolta-ho cony, és la vida que et parla, és la mort d’ara, d’aquesta nit llarga, però és el teu començar. Aixeca el front, eixuga’t els ulls i renta’t la cara: que som febles, que nosaltres acabem quan l’amor s’acaba, va copiar-ho Shakespeare de Sòfocles. I els dos sabien que no era veritat.

 

Advertisements

3 Respostes to “10/05/10”

  1. Efrem Says:

    Científics ens diuen que la dona és possessiva en l’enamorament perquè està així biològicament determinada, perquè durant 4 o 5 anys necessiten que l’home estigui al seu costat per ajudar-les en la cria. Però, perquè els homes també som tan gelosos? Perquè aquesta necessitat de posseïr no només materialment, físcament, sinó també en termes de confiança i fidelitat, anímicament? Potser és que necessitem assegurar-nos que ningú altre fecunda la nostra femella per assegurar la nostra existència futura en forma de descendència? Hum, disculpa, estic fent un treball del tema i no he pogut evitar que em sortís la vena hehe!

  2. G.L. Says:

    La fidelitat és, entre d’altres coses, molt terapèutica. No hi ha capo cinisme en aspirar a la salut. Solament un estricte sentit comú.

  3. marieta Says:

    Ai, com m’he sentit d’identificada!! Sí, en eixe cas, la imaginació és terrible. En tot cas, el millor és saber el que una pot donar i el que no.
    Per a mi l’adéu també és morir-se, almenys durant un temps que sempre és massa temps. També arrossegue…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: