05/05/10

Dino amb J., un noi jesuític i assenyorat que es distreu amb la cultura. El miro i em pregunto si, per la gent que viu continguda, els anys passen per doblat. Ben just travessa la trentena però el to i el ritme de la veu, les dèries, fins i tot la manera com estima el que estima, són d’oncle cansat, de jubilat amb vanitat però sense il·lusions.  No parla, enraona. No pregunta, tempteja el terreny. No critica, mostra un lleu menyspreu. Endreçat, agradable, net, generós, segur que a la llet hi suca galetes i que després hi pesca els grumolls. Té el cap gros i un tubercle curiós entre els ulls i la boca. Mira fix, com encantat: unes ulleres raquítiques que cauen i, darrere, diria que curiositat, una mala llet ingènua, i al fons, una mescla de ràbia i de malencolia. Sembla el llest de la classe que venja antics menyspreus, un escriba medieval que amaga un secret poc greu. Em pregunto, com sempre que conec algú, si sobreviuria a Mauthausen. Crec que ell arribaria fins al final sense embrutar-se massa, gairebé gens. Té memòria, i prou agudesa i tranquil·litat d’esperit per articular-la; sembla llegit i llest, més llegit que llest per instint de supervivència.

Al seminari de Kierkegaard passem Breaking de waves de Lars Von Trier. No puc ni acabar-la, quina angoixa, que bèstia, que crua, Déu meu. Si, com diu Deleuze, art és violència, el que ens trenca l’esquema, el signe que ens pren la pau, aquesta és sense dubte una obra mestra. És tard, baixo caminant per la Rambla i  m’arribo a la platja. Com que no veig prostitutes que m’obliguin a pensar en l’ordenança municipal ni en les relacions entre el que és legal i el que considerem normal, faig volar coloms, que és el que més m’agrada.

Dec creure en Déu perquè m’hi enfado i li demano explicacions, raons, sentit, li pregunto què he de fer, perquè ens va empènyer fora de l’ordre natural en dotar-nos de consciència. És cert que de vegades fins i tot li dono les gràcies, però de resar, el que se’n diu resar, reso molt poc. Mai he esperat coses concretes. Només demano força per preguntar-me, per decidir i per mantenir-me ferma en les decisions,  però em temo que, amb tanta demanda com deu tenir, hauria de filar més prim. Només faltaria que el bon home hagués de pensar-nos el camí. A partir d’ara, el meu monòleg transcendental semblarà la declaració de la renda. El primer Nietzsche critica a Schopenhauer que parli d’Ursprung, d’origen de la religió, i no d’Erfindung, d’invenció de la religió. Només els homes amb l’ànima estreteta en relació a la seva intel·ligència, i amb més vanitat que compassió, tenen prou fe per creure que Déu és un invent dels homes.

Tota pregunta sense resposta continua sent un problema, em dic. I ràpid em canso de les meves obvietat i em poso a rellegir Els mots, l’autobiografia de Sarte, molt visual però sempre aixecada sobre un pam del terra. A pesar dels detalls que dóna no l’arribo a veure mai, pressento que ven les misèries com a heroïcitats i a la inversa, que és natura no desplegada, cultura sobre cultura, una terrible fredor.

M’escriu l’home que m’havia encomanat l’edició i el pròleg d’un pamflet per la Universitat Catalana d’Estiu. Em diu que li ha agradat molt i em confessa, “disculpa’m, Anna”, que no s’ho pensava i que em donarà més feina. Sempre semblo més espessa del que sóc. Tot el dia adormint-me pels racons, a la reunió del departament, a la biblioteca, incapaç de seguir cap conversa, i ara que són les tres de la matinada, semblo una òliba esparverada, un cervell sense OFF.  Què feu, vosaltres, per adormir-vos?

 

Anuncis

6 Respostes to “05/05/10”

  1. Blat Says:

    Continua pensant obvietats: en la gent que t’estima, en la quietud de Concabella, en el vol ras de les orenetes, en els camps verds de la Segarra, en els pardals que es caguen al pati, en les flames del foc a terra, en les pesades de ta mare i ta tia recriminant-te el pentinat (…Ai, Anna…!!!), en el so llunyà de la flauta, en el “tanqueu les portes, si us plau”… no et ve una mica de son? Petons

  2. Raquel Says:

    Jo últimament també vaig al llit a hores “poc recomanables” (8 h. diàries adult, 10, per infants; sí, ja,..m’ho crec..) I no et pensis.. ho intento..”va sí, avui dormiré 8 hores, i demà com una rosa”..però crec que precisament per adormir-me el que faig és allargar el màxim que puc el moment d’anar al llit, sembla contradictori..però millor dormir poc i bé..tinc pànic a les voltes i voltes que provoca l’insomni..no poder evitar mirar el rellotge (“coi, les 2 de la matinada ja…si m’he posat al llit a les 12..)..

    I llegir abans d’anar al llit,això sí.i pensar sobre la lectura, sobre el dia d’avui, sobre el que vindrà…però just en el moment previ de caure en aquest dolç abisme..què coi deu ser el que pensem? ..

    Una abraçada!

  3. anna Says:

    gràcies pels consells blat. raquel, jo també he intentat molts cops mantenir-me conscient fins al final, però els últims segons se m’escapen. vés a saber on som quan ja no hi som.

  4. maivista Says:

    Feia temps que no entrava al gestor de wordpress i ves per on, el destacat era el teu “bloc”… I només volia deixar una empremta dient que m’ha agradat el que he llegit.
    Abans de dormir passem al estat Beta, que es un seguit de imatges mig inconscients que ens porten al subconscient. Per tal d’arribar a aquest estat cal : o estar molt cansat emocionalment i per tant tenir la relaxació suficient mental per adormirnos, o bé… provocar aquest relax mental si no estem suficientment cansats ni fisica ni mentalment. Sembla que tens els biorritmes nocturns.. som una raça. Així doncs et caldria cansar-te fisicament o relativitzar tot i confiar… (no se si et servirà a tu.. a mi em funciona). Sort!

  5. Óscar Says:

    M’ha encantat aquest post. Jo també pateixo d’insomni, però és per la meva por, la indecissió, la incapacitat de declarar el meu amor a una altra persona. És llavors, quan estic al llit que venen mil idees, que em sento un imbècil i em flagelo amb pensaments. Dormo poc i mal. Tal volta una de les solucions és anar al llit sent un altre.

  6. edmon garcia mira Says:

    Hola:
    Quin Blog més interesant, he arribat fins aqui, navegant per Internet, en els Blogs que estan a l’orbita de Fundació Catalunya Oberta, el Mati Digital , etc…m’graden molt els Blogs com elt eu, d’Astrid Biergé, Cristina Trias , a el mati, merce`escarra, molt bé, us felicito, anire seguint-vos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: