01/02/10

Tot es radicalitza i pren dimensions exagerades quan ensuma el seu final: per això, casi tots els processos judicials per ateisme que tenim documentats del món grec ocorren en només trenta anys, en el període que va des de  mitjans de la guerra del Peloponès fins a finals del segle V a.c, moment en què la vida dels déus olímpics pràcticament agonitzava. Fins aleshores, ningú s’havia interessat mai per la fe d’un ciutadà, només per les seves pràctiques (de fet, aquesta idea de ‘fe’ com a convicció que requereix d’una cura constant -perquè tan aviat es pot perdre com guanyar- és posterior, és introduïda pel cristianisme). Però quan s’ensorra un món, s’afinen els mecanismes per mantenir-lo: de res va servir que els amics de Sòcrates al·leguessin que sempre havia participat en les celebracions oficials de culte i en les ofrenes rituals.  No se l’acusava d’heterodoxia sinó d’asebeia, de falta de devoció  cap als déus de la ciutat (quan, originàriament, l’asebia feia referència a una ofensa casi física vers  allò sagrat, ofensa que Sòcrates no cometia).

Quan alguna cosa es trenca en el món de les aparences, és perquè s’ha sabut donar forma a un canvi interior que feia temps que s’havia engegat. I per això,  en temps de decadència política no interessa tant controlar els rituals com els processos mentals o, si el declivi és personal, els moviments de l’ànima.  Hi ha un moment a Mesura per mesura en què Angelo, un tirà casi tan sever amb els vicis del  poble com indulgent amb els seus, vol fer penjar a Claudi perquè, en temps de tan baixa moral i de hecatombe imminent, “cal controlar com sigui el pensament dels homes amb càstigs exemplars”.  Cal impedir-los imaginar per evitar que es gesti un canvi. Perquè el pas decisiu en qualsevol ruptura no és manifest,  és sempre mental. Per trencar amb la vida aparent d’una ciutat cal saber-se posseïdor d’un veritat alternativa, igual que per perpetrar qualsevol crim cal haver-se pensat capaç de fer anar la destral. Vegi’s sinó el cas del pobre (!)Raskólnikov.

(1) de Shakespeare,  inspirada en la cita evangèlica (Mateu, VII).

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: