19/01/10

Potser no és gratuït que Plató acabi la República, després de l’exposició del mite d’Er sobre la immortalitat de l’ànima,  amb una referència explícita al comportament dels homes i a la repercussió que allò explicat al mite hauria de tenir en el seu obrar. “Si em creiu -diu Sòcrates- seguirem sempre el camí que condueix cap allò més alt i practicarem la justícia acompanyada de la saviesa, per tal de romandre amics entre nosaltres i amb els deús”.

És cert que les creences dels grans homes són difícils d’el·lucidar, però  sí que podem suposar què comporta allò que han explicitat.  I si l’home és finit però es transcendeix i per això requereix d’un horitzó infinit per explicar-se, potser aquest  “seguir el camí que condueix cap allò més dalt” és un escurçar distància entre el que som i podem ser, un regular la nostra justícia imperfecta i mortal amb la justícia divina suprema. A part del caràcter dissuasiu que pot tenir la justícia ultraterranal, ella és  també el paràmetre amb què mesurem i valorem els nostres actes.  Deia Pessoa que tot acte concret que s’impulsa a la llum d’un ideal conté en ell mateix la llavor del totalitarisme. I potser és veritat. Però també és veritat que sense aquesta relació entre el potencial i l’actual, res no seria possible. Només el pur vagar. “El camí que ens porta cap allò més alt”,  és l’intent esperançat de construir aquí el que només pot ser conceptual?

Anuncis

4 Respostes to “19/01/10”

  1. G.L. Says:

    El camí que va cap a dalt és l’oposat al que va cap a baix. Tots dos ens dibuixen dues possibilitats de veure l’home: des de les seves possibilitats més altes o de les seves possibilitats més baixes. L’home és una aposta.

  2. ferrancab Says:

    Molt munic!

    Pascal, 118

    La nature de l’homme se considère en deux manières, l’une selon sa fin, et alors il est grand et incomparable; l’autre selon la multitude, comme on juge de la nature du cheval et du chien par la multitude, d’y voir la course, et animum arcendi, et alors l’homme est abject et vil. Et voilà les deux voices qui en font juger diversement et qui font tant disputer les philosophes.
    Car l’un nie la supposition de l’autre. L’un dit: “Il n’est point né à cette fin, car toutes ses actions y répugnent”. L’autre dit: “Il s’éloigne de la fin quand il fait ces basses actions”.

  3. Toni Ibañez Says:

    Das Ewig-Weibliche zieht uns hinan…

  4. Toni Ibañez Says:

    I més: Quod est inferius es sicut quod est superius…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: