2/01/10

Entre altres motius, els poetes són expulsats a la República perquè no apel·len a la racionalitat -la part més noble de nosaltres, la que ens fa plenament humans. Perquè estimulen els desitjos immediats i perquè, amb una facilitat insultant, destrueixen el constructe mental que amb paciència i a base de patir i de domesticar-nos hem anat elaborant. Perquè la imaginació és una bomba de rellotgeria capaç de desbocar el cavall més mans. Plató, però, els hi deixa una porta oberta: el dia que puguin unir allò bell amb allò útil, els poetes seran gratament acceptats.  És possible que allò bell sigui útil: hi ha cants espirituals bellíssims que mantenen la jerarquia ontològica, que estimulen la fe  i la compassió, cants que mouen a l’esforç i al superar-se però que refrenen l’ànsia de destruir i de subjugar. Però tots són cants que, si són efectius, és perquè neixen d’una profunda i sentida convicció, de la ploma d’algú on obra i vida són una mateixa cosa. Com, però, podem fer bell allò que considerem útil amb anterioritat? Com, per exemple, podem fer bell allò més capaç de perdurar? Hi ha poca èpica en un personatge equilibrat, poca sensualitat en una relació estable de parella,  genera poc entusiasme el compromís i el sentit que donem a la quotidianitat. Només si per a nosaltres és real podem fer-ho atractiu als ulls dels altres. Perquè l’útil sigui bell no n’hi ha prou amb una ment pensant, amb algú capaç dominar els mecanismes dels homes des de la distància: cal el domini de la tècnica, però també cal una convicció brutal. Com, si no,  Plató hauria estat capaç de moure a l’anàlisi sense una vida dedicada a l’estudi i a la reflexió? No hi ha bellesa per encàrrec, de fet no hi ha bellesa  si no hi ha entrega interior. I si cada cop és més difícil unir el bell amb l’útil és perquè allò útil ens resulta menys apte per a la convicció i, per tant, més difícil de traduir en bellesa. Quan Penèlope no sigui més que una tòtila  s’haurà perpetrat l’escessió i, anant bé, l’art serà només la pura forma. Perquè allò útil no es mou de lloc. La distància entre ell i la bellesa la marquem nosaltres mateixos. La marca la nostra inconsciència, la nostra voluntat d’autodestrucció.

Anuncis

6 Respostes to “2/01/10”

  1. G.L. Says:

    1) Per a Plató el bell i el bo són inseparable de l’útil. En grec el contrari de l’útil és el perjudicial. Un bé perjudicial seria ben contradictori.
    2) I si la filosofia fos la més gran de les poesies?
    3) Per a pensar la possibilitat de que es doni (2) cal restringir extraordinàriament el nom de filòsofs, reservant-lo únicament pel creador (poietés).
    4) El filòsof poeta per antonomàsia ha estat Plató.
    5) Abans de que Plató ho teoritzés, la democràtica Atenes va estat a punt de carregar-se al més gran dels “poietes” grecs, Fidies, que es va lliurar per cames. Immediatament després les va prendre amb Sòcrates.

    Bon any

  2. G.L. Says:

    Perdona; solament una cosa més: fes, si vols, una ullada a Xenophon, Memorabilia III. 8. 4.

  3. annapuns Says:

    Gràcies, Gregorio. Miraré què hi diu Xenophon i el llibre d’Strauss (del que m’he apropiat una mica…). Em costa d’entendre, però. Comprenc que en alguns autors el bell no pugui separar-se de l’útil (per exemple en Píndar i l’adaptació del mite de Tàntal), també que Plató pugui ser el més gran dels poetes, però no comprenc, per exemple, la relació amb Homer: entenc els motius metafísics pels que s’expulsen els poetes, però pel que fa a motius més aviat pedagògics, perquè s’eliminarien determinats passatges de la Ilíada i de l’Odissea? Jo entenc perquè, entre altres coses, els integrem com a criteris de normalitat (vull dir que acceptariem en un home el que tolerariem en un Déu, per exemple) Però com podrien moure a la imitació si no fossin bells?o com podrien configurar tot un sistema de valors si no fossin bells? o fins i tot destruir-lo si no fossin bells? Se’ls critica perquè no són útils, entenc, però no exerceixen una influència en l’home a través del bell…? Potser aquesta distinció entre motius metafísics i pedagògics és una absurditat, però crec que ho vaig trobar al Havelock i em va servir per una exposició que vaig fer…

  4. Anna Punsoda Says:

    PD: Ara em sap greu haver parlat de valors després del seu post!

  5. urix Says:

    Punsoda en estat pur. Gràcies Anna, de nou.

  6. home estupefacte Says:

    Deia Nietzsche que la filosofia i la poesia són cosines germanes 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: